- La mona, una tradició de segles
ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Publicat el
13 d’abril de 2022 a
les 17:18
Actualitzat el
14 d’abril de 2022 a les
10:15
Com acostuma a passar en moltes tradicions, hi ha diversitat de teories pel que respecta a l'origen. En el cas de la mona, tot apunta que la paraula prové de l’àrab antic, concretament de “munna” que significa “regal o “provisió de la boca”. Sembla que era una fórmula per satisfer el lloguer de terreny i que consistia en una mena de pagament amb diversos productes com les coques, els ous i altres provinents de la terra.
També hi ha teories que situen aquesta tradició molt més enllà, a l’època dels grecs, i concretament a unes celebracions que es deien “muniquies” i que es dedicaven a la deessa Artemisa, mentre que s’apunten altres possibles arrels com poden ser d’origen romà, amb una mena de paneres anomenades “munda” que contenien dolços i ous decorats, que s’oferien a Ceres, deessa de l’agricultura, les collites i la fertilitat per aquesta època de l’any. Així mateix, es diu que la seva procedència ve dels celtes.
Segons explica Joan Amades al “Costumari Català”, es té constància de la mona i la seva recepta des del segle XV i assegura que, llavors, no incloïa la xocolata per enlloc. Un segle més tard, i gràcies a l’arribada del cacau, procedent d’Amèrica, va començar a elaborar-se la mona amb la xocolata com a ingredient primordial.
La presència dels ous a les mones entronca amb una tradició que està molt estesa en diversos països europeus. Són un objecte amb molta presència durant la Pasqua i el motiu és perquè formen part de la simbologia que està relacionada amb l’aparició de la primavera i també entronca amb els rituals de fertilitat antics. En realitat, és un costum pagà que el cristianisme va acollir amb el pas del temps. Com en moltes altres coses, les tradicions populars van acabar acaparant-les la religió.
Es diu també que la tradició era que la mona havia de tenir tants ous com anys tenia l’infant que la rebia. El màxim d’ous era de dotze i, per això, els fillols o les filloles només rebien la mona fins a complir els dotze anys. Actualment, és molt habitual que la rebin a edats molt més grans.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Terrassa
Terrassa reforça l’assistència veterinària per esterilitzar els gats de les colònies urbanes
-
Terrassa
Terrassa es queda el 89% dels seus alumnes no universitaris: on estudien els que marxen?
-
Terrassa
Detingut un jove de 19 anys per atracar dues vegades el mateix estanc de Terrassa amb una arma blanca
-
Terrassa
El PSC demana a Europa que els fons de cohesió serveixin per comprar habitatge
-
Terrassa
"Ni heroïnes ni vulnerables": les dones amb discapacitat de Terrassa exigeixen una mirada sense estereotips
-
Terrassa
L’Ajuntament obre un procés participatiu per decidir el futur de les rieres del Palau i les Arenes