Pancartes a Terrassa contra el trànsit a Arquimedes i Galileu

La campanya reivindicativa dels veïns dels carrers de Galileu i d’Arquimedes contra l’excés de trànsit ha fet un volt de rosca aquest divendres amb la col·locació de pancartes de protesta, desenes d’elles, unes cent, en balcons i finestres. Les queixes venen d’anys i en els últims temps s’havien estès en xarxes socials, sobretot a través d’un compte propi d’una plataforma veïnal: Salvem Galileu i Arquimedes. Precisament aquest és un dels lemes repetits en els cartells: “Salvem Galileu i Arquimedes”. Per al veïnat, la situació és insostenible i aquest cansament queda explicitat en missatges com “som carrers, no autopistes” o “20.000 vehicles al dia, ens hi va la salut”. La plataforma ha volgut fer visible el cansament als ciutadans que circulen per aquests dos carrers que creuen bona part de la ciutat de nord a sud i suporten un gran volum de trànsit. I ha volgut també deixar clar al govern municipal, amb el qual s’ha reunit diverses vegades, que no es conforma amb la situació i vol solucions ja per tancar la circulació de pas en aquestes dues vies. [caption id="attachment_412912" align="aligncenter" width="467"] Cartells de protesta en un edifici / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption] L’Ajuntament té previstes actuacions a partir de l’any 2024, després d’estudis enguany i l’any que ve, però els afectats no volen esperar més. Aquest divendres, veïns que no estaven assabentats de l’acció reivindicativa han demanat sumar-s’hi en veure les primeres pancartes.

Intervencions

El govern municipal va anunciar el febrer passat que a finals d’aquest any o principis del 2023 aplicaria mesures, com la creació d’un voral al carrer d’Arquimedes o l’ampliació de zona de pas de vianants al de Galileu. Eren actuacions incloses en un llistat d’intervencions per reduir la circulació. Una altra mesura, a implantar en el 2024, és la instal·lació de càmeres de vigilància per al control de matrícules. I una altra: la utilització d’un radar de velocitat. El novembre passat, el Consistori reconeixia el “paper fonamental” que encara tenen els dos carrers en la mobilitat en vehicle, però argumentava que no es podien aplicar canvis radicals d’aquesta funció. Sí que es podien posar en marxa mesures de transició. Però els veïns ja no poden més.