El projecte és genuïnament terrassenc i simbolitza el poder de l’aliança entre la medicina i la universitat. L’Hospital Universitari Mútua de Terrassa i la Càtedra UPC-HP sumen forces i coneixement per a la fabricació d’una vagina de silicona biològica que ha de millorar considerablement la cirurgia ginecològica, facilitant que les pacients sense vagina en generin una pròpia.
El projecte va començar el mes de maig. El doctor Antoni Pessarrodona, adjunt al servei de ginecologia i obstetrícia de MututaTerrassa i l’enginyer Marcel Macarulla, director d’innovació acadèmica de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual (Eseiaat) de Terrassa, es van posar en contacte per a superar un repte mèdic.
Fins aquell moment, la cirurgia reconstructora de l’aparell genital femení utilitzava aparatologia cilíndrica en pacients sense vagina ni úter. Es tracta de la síndrome de Rokittansky -Kuster-Hausser, una malformació de l’aparell genital femení que afecta dones que tenen vulva i entrada vaginal, però amb absència de vagina i úter. En aquest cas, Mútua i UPC han treballat en els casos, menys freqüents, de pacients sense vagina.
“Fins ara necessitàvem de dues intervencions–explica el doctor Pessarrodona. Una per refer la vagina i, 6 o 10 mesos després, una altra per connectar-la amb l’úter. L’objectiu era simplificar el procés en una sola intervenció”.
Aquí és on intervé la tecnologia 3D. Metge i enginyer es van posar a treballar en la creació d’una vagina de silicona biocompatible amb una forma idèntica a l’orgànica i amb la flexibilitat adequada per a la seva implantació. I molt més adequada i eficient que l’aparatologia cilíndrica.
“Ens van remetre una ressonància magnètica i un TAC d’una pacient sense vagina -explica Marcel Macarulla-, per conèixer les característiques de la cavitat, i un segon TAC d’una dona sana, que ens ha permès treballar sobre la forma exacta d’una vagina real”.
Amb el seu equip de la Càtedra UPC-HP, els enginyers han aconseguit reproduir una vagina idèntica a la real, però fabricada en silicona. “Hem utilitzat un material molt flexible per facilitar la seva implantació”.
En la fabricació del prototip han treballat els estudiants de màster Marta Martínez Rodríguez i Víctor Lozano Giménez. L’equip de la Càtedra UPC-HP han comptat amb la col·laboració del cardiòleg de l’hospital de Sant Pau Abdel Hakim Moustafà i el metge César Acebes Pinilla. Experts en simulacions 3D, han donat suport en la fabricació del model anatòmic.
El resultat és una vagina artificial que s’implantarà a les pacients recoberta d’una membrana biològica “que s’enganxarà al teixit de la pacient, generant en uns 6 o 8 mesos una pell que colonitzarà les cèl·lules del cos i acabarà creant una vagina nova”.
En aquest moment es retirarà la peça de silicona, que ja haurà fet la seva funció de guia.
Els enginyers de la UPC ja tenen el primer prototip de vagina i, en col·laboració permanent amb el doctor Pessarrodona, treballen en la fabricació de la vagina biocompatible definitiva que s’implantarà en les pacients.
“El projecte és molt important- comenta el doctor Pessarrodona-. Podrem resoldre el problema de les pacients en una sola intervenció i de manera fisiològica”.
L’objectiu de la iniciativa és millorar la qualitat de vida de les pacients, moltes d’elles nenes, adolescents o dones molt joves. “Volem millorar el postoperatori i aconseguir que recuperin una funcionalitat plena, puguin tenir relacions sexuals i ser mares”.
En aquest moment s’estan fent les proves sobre teixit animal per comprovar el comportament dels diferents elements i, de manera eco-guiada, resoldre tots els detalls que poden sorgir en una intervenció real.
El projecte té un valor afegit, apunta Marcel Macarulla. “Hem fet un motlle a un preu entre els 20 i els 40 euros que ens ha permès testejar si funciona. Ara ja treballem la peça final biocompatible de cara a la primera intervenció”.
Un exemple del tàndem ciència-universitat
“Ha estat una experiència molt positiva -explica Marcel Macarulla, director de la càtedra UPC-HP. Els enginyers abans fèiem plànols, però ara, amb l’evolució del programari i la tecnologia 3D, els nous enginyers poden aportar solucions als problemes mèdics”. La càtedra Hub d’Innovació en Fabricació Digital HP-UPC és la primera càtedra d’empresa en l’àrea de la fabricació additiva a Catalunya. El seu objectiu és promoure el coneixement i possibilitar a la comunitat de la UPC interactuar amb les tecnologies més avançades de la Indústria 4.0 i la Fabricació Digital.
El projecte amb MútuaTerrassa és un exemple de la transferència d’aquest coneixement a la ciència i a la societat.
Des de Mútua, el ginecòleg Antoni Pessarrodona celebra la col·laboració amb la universitat. “Estic encantat amb aquest projecte”, reconeix. “Era un repte molt complex i treballar amb els enginyers ha estat facilíssim. Ens ho hem passat molt bé”, reconeix.
El metge remarca la importància de la col·laboració entre la medicina i l’enginyeria i reivindica l’aplicació de “la simulació 3D en la pràctica mèdica. Sovint es parla molt de la col·laboració entre la ciència i la universitat i no sempre es concreta. Aquest és un exemple de com gràcies al tàndem amb la universitat podem millorar la vida de les persones”.