
- Xurros, bunyols i altres per menjar d’hora o quan sigui
ARA A PORTADA
Publicat el 06 d’agost de 2022 a les 10:02
Actualitzat el 06 d’agost de 2022 a les 10:07
Teresa Casas i Ros, regidora del primer ajuntament democràtic i mestra, una de les figures centrals de l'Associació de Mestres Alexandre Galí, ha mort víctima d'un càncer.
Nascuda a Terrassa el 1951, amb 13 anys va començar a treballar i ho va alternar amb els estudis de Magisteri, Psicologia i Geografia i Història. Va tenir un llarg currículum polític i associatiu atesa la seva passió per la reflexió política. Va ser regidora del PSUC en el primer ajuntament democràtic i a la Diputació. Després d'una legislatura, va deixar la política per treballar en els Moviments de Renovació Pedagògica. En el seu treball com a secretària de MRP i com a presidenta de l'Associació de Mestres Alexandre Galí, la van portar a fer política educativa amb projectes pedagògics innovadors.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ja ha mostrat les seves condolences: "Ens ha deixat Teresa Casas i Ros, regidora del primer Ajuntament democràtic i mestra, una de les figures centrals de l' @mrpamgali. Una persona molt compromesa amb l'educació i amb #Terrassa. Una abraçada a la família i les persones properes. Descansi en pau".
La regidora d'Educació, Teresa Ciurana, també ha tingut un sentit record: "Va ser regidora del primer ajuntament democràtic i ha estat molts anys l'ànima de l'Associació de Mestres Alexandre Galí, de la qual en va ser presidenta. Tenim molt bones coses de la Teresa que ens acompanyaran sempre, però ara la trobarem molt a faltar".
Notícies recomenades
-
Terrassa Els Minyons cedeixen els drets d'imatge tot i les discrepàncies
-
Terrassa Correaigua pel centre per a la 3a Diada de l'Aigua
-
Terrassa Els carlins tornen a Terrassa més de segle i mig després
-
Terrassa Cau el segon premi de la Loteria Nacional a Terrassa
-
Terrassa Si t’has de quedar a Terrassa, tens 160 opcions culturals
-
Terrassa Lluita d’una mare per les cures pal·liatives: “Demanava que l’ajudessin, però patia molt”