La pluja posa en dubte el futur de les rieres

Les pluges intenses d’aquesta setmana han fet caure més de 60 litres per metre quadrat a la ciutat de Terrassa, que s’han abocat principalment en un dels punts claus de l’urbanisme de la ciutat: la riera de les Arenes. El de dimecres va ser el segon aiguat després del que va caure el 6 d’agost. L’aiguat del dimecres 17 d’agost va trencar un estiu de sequera a Terrassa. En total, la policia municipal va fer unes 18 sortides durant la tempesta, però les més importants van ser les relacionades amb el desbordament de la riera i el clavegueram. Olot va ser l’única ciutat catalana que va superar Terrassa en litres per metre quadrat. Cap a les vuit del vespre, els veïns de la zona del polígon els Bellots, prop de Can Parellada, van avisar als serveis d’emergències del desbordament del cabal de la riera, que havia inundat la calçada. Aquesta situació va fer aturar totalment el trànsit de l’avinguda del Vallès, tant dels vehicles privats com del transport públic. Després d’algunes queixes a través de les xarxes socials, l’alcalde Jordi Ballart va explicar mitjançant una piulada a Twitter el motiu pel petit desbordament de la riera: “L’obra no està acabada, falta completar l’escullera allà on hi ha el pou d’ATLL”, defensava Ballart.

L’etern debat

La riera creua la ciutat durant quinze quilòmetres, amb inici al Coll d’Estenalles i final en la seva unió amb la Riera del Palau i la Riera de Rubí, que va a parar al riu Llobregat. A causa de la seva gran importància, cada cop que hi ha tempestes es reobre el debat sobre l’estat, la viabilitat, l’aspecte i el futur del cabal d’aigua per excel·lència del municipi. El repte urbanístic que suposen les rieres de la ciutat encara no s’ha solucionat i les opinions sobre el model més adequat són molt nombroses. L’Ajuntament de Terrassa va presentar aquest any un pla dins del Programa de Govern 2019-2023 per “renaturalitzar” un tram de la Riera de les Arenes. El consistori planteja la possibilitat de transformar l’espai entre el pont de Béjar i el Pont de Sant Llorenç, la carretera de Castellar, i la renaturalització d’un tram de la riera del Palau. Tot això es vol aconseguir iniciar abans del final del mandat, en consonància amb les directrius de l’Agència Catalana de l’Aigua i el Pla Director de Rieres. Malgrat la intenció, el concepte de “renaturalització” sembla ambigu o es posa en dubte quan ens trobem amb pluges torrencials com les d’aquesta setmana: pot conviure la transformació de la riera amb l’augment de les precipitacions?

El pla, a estudi

“Dir-ne renaturalització em sembla un subterfugi”, critica Pere Montaña, urbanista terrassenc i responsable de la redacció dels plans d’ordenació i infraestructures de la ciutat. Explica que, per tal de transformar les rieres, la clau és “que no s’obstrueixi el curs i l’aigua no tingui obstacles”. Per tant, el pla municipal no pot incloure cap parc o grans arbres, “que podrien ser arrossegats per l’aigua o accelerar la velocitat del cabal”, detalla Montaña. Qualsevol material que s’incorpori a l’interior de la Riera de les Arenes ha de ser recuperable en cas de pluges torrencials, com gespa o arbustos. Tot i això, l’urbanista defensa que a la riera hi ha varies possibilitat i que es pot aconseguir “una riera que durant la major part de l’any tingui un petit curs i sigui més agradable visualment i urbanísticament”. A Montaña li agradaria que Terrassa seguís l’exemple del Parc Fluvial del Besòs i el Llobregat, espais on s’ha plantat gespa i els ciutadans passegen al costat de l’aigua. Per això entén que “el pla de remodelació encara està sota estudi”. Isaac Albert, alcalde accidental de la ciutat durant aquest estiu, descarta rotundament que la Riera de les Arenes es pugui arribar a assemblar a les veïnes del Besòs: “La de Terrassa és una riera que baixa amb molta més força, no són comparables”, explica. Esborra també la possibilitat de fer disminuir el cabal mitjançant una desviació de part de l’aigua en els seus inicis a la zona de Matadepera, ja que “aquesta opció obriria un debat a part sobre si fer aturar l’aigua o no”. Albert defensa que “la riera va aguantar molt bé la pluja del dimecres” i que l’objectiu de l’ajuntament és que la riera “deixi de ser una barrera visual i urbanística, que no separi els barris de la ciutat”. Assegura que la seguretat de la riera està garantida i reclama que “no pot ser que només la mirem quan hi passa aigua, s’ha d’integrar a la ciutat i treballar tot l’any.