Publicitat
Terrassa

La placa del Comte d’Ègara, el llegat franquista que sobreviu

La Generalitat actualitza el cens de Simbologia Franquista de Catalunya. Terrassa ha eliminat la majoria de símbols del règim. La figura d’Alfons Sala fa que a la ciutat encara hi hagi distincions falangistes

“A 2 de julio de 1939, año de la victoria”, sentencia una placa de pedra a la façana del número 18 del carrer del Puig Novell, a Terrassa.

Es tracta d’un dels molts distintius commemoratius que es van dedicar durant els anys quaranta a Alfons Sala, en aquest cas a la casa on va néixer el Comte d’Ègara, industrial, polític i exemple per excel·lència del caciquisme de Terrassa. Aquesta és una de les poques mostres del règim franquista que queden a la ciutat, després de la retirada de diferents plaques i el canvi de nom d’alguns carrers batejats amb fidels al totalitarisme franquista.

La nostra no és l’única ciutat que manté símbols o restes del franquisme, i totes elles estan recollides pel Departament de Justícia de la Generalitat al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya. Amb la seva creació l’any 2010 la Generalitat es va convertir en el primer govern autonòmic que feia un seguiment d’aquest tipus, vetllant per la memòria històrica, la intervenció i el tractament d’aquests símbols.

En general, la majoria del recull està format per tombes, forges, inscripcions i plaques d’habitatges, com és el cas de la d’Alfons Sala a Terrassa. En total, dels 3934 elements feixistes que s’han trobat a Catalunya, 2056 han estat retirats i 417 s’han reinterpretat o alterat. Ara s’ha actualitzat aquest cens per tal de tenir en compte els municipis de menys de 10.000 habitants, permetent la detecció i registre de 287 elements franquistes nous.

Bernat Pizà, historiador i membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa explica que el cas de la figura d’Alfons Sala és particular: “és un personatge polèmic perquè era un cacic de la ciutat i va donar suport al franquisme, però el títol de Comte d’Ègara és anterior al règim”, detalla. Per Pizà “que el passeig es digui Comte d’Ègara és polèmic, però el títol no és franquista”.

A Terrassa s’han retirat gairebé tots els símbols feixistes, amb un procediment ràpid del ple municipal. “Als edificis de protecció oficial hi havia petites plaques de llautó amb el jou i les fletxes”, explica l’historiador. Afegeix que “un cop els veïns en donen l’avís a l’ajuntament, aquest retira la placa, però pot ser que encara en quedi alguna”. Tot i això, l’existència del passeig de Comte d’Egara i les diferents distincions al personatge continuen aixecant polseguera a la ciutat.

Després que es desmuntés el monument als caiguts d’any 1991, la nomenclatura dels carrers de Terrassa és una de les principals claus de la memòria històrica de la nostra ciutat. Mentre la comissió del nomenclàtor de l’ajuntament va decidir substituir el nom del carrer de Josep Tapiolas i batejar-lo com a carrer de les Cosidores, Pizà considera que hi ha noms al mapa terrassenc que encara podrien obrir debat, com l’Abat Marcet i Francesc Salvans. L’historiador celebra l’existència de la comissió del nomenclàtor, que: “està formada per persones de diferents cercles polítics i per professionals de la història de la nostra ciutat”, explica. En relació amb els noms polèmics que encara consten al mapa de la ciutat, Pizà considera a títol personal que “el nomenclàtor és un reflex de la història de Terrassa”, pel que optaria per no retirar-los.

Tot i això, Bernat Pizà assenyala que, durant el franquisme, el consistori va atorgar medalles de la ciutat a algunes figures polítiques afins al règim, i lamenta que les que es van donar per posicionament ideològic no s’hagin retirat “per demostrar simbòlicament que Terrassa les rebutja”.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
La placa del Comte d’Ègara, el llegat franquista que sobreviu
To Top