Neardentals a la cova Simanya

Ha finalitzat la tercera campanya d’excavacions a la cova Simanya, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a càrrec d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l’institut Català de paleontologia i Evolució Social (IPHES) i de la UAM. En aquesta campanya, que s’ha realitzat al llarg de tres setmanes, s’ha pogut ampliar el coneixement a partir de restes animals i d’hàbitats que confirmen la presència humà en aquest espai. Segons el responsable del projecte, l’investigador d’excavacions paleolítiques, Juan Ignacio Morales, es confirma que en aquesta campanya s’han trobat diferents elements que confirmen la presència humana a la cova, com ara eines de pedra i de fogueres, com també restes d’animals com cérvols i senglars, amb evidències d’haver estar consumits per humans. Es considera que la cova va ser ocupada per l’homo neandertal fa entre 45.000 i 60.000 anys, però com a campament i per a estades curtes. Quan van marxar els humans, la cova va passar a ser utilitzada per animals, com ara ossos, que la fien servir com a lloc d’hivernació, ja que s’hi han trobat ossos d’os bru, així com restes de cabra pirenaica. Els investigadors consideren que les restes de cabres salvatge hi van ser portades per animals carnívors, com ara algun gran felí tipus lleopard, però no s’ha pogut constatar encara. Antigament, en aquesta zona era també territori d’animals com hienes i lleons. En aquesta temporada d’excavacions s’ha revisat el material d’anteriors campanyes, la darrera de l’any 2019, i que ja havia constatat que hi havia hagut ocupació humana durant el paleolític, amb preservació de registres més antics. El principal problema de la cova, especialment a l’entrada, és la gran erosió produïda per l’aigua, que ha fet variar la composició dels sediments al llarg dels anys.

Excavacions històriques a la cova

La cova Simanya és la cavitat més gran del massís de Sant Llorenç, amb 372 metres de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 metres de boca. Coneguda i habitada des d'antic, hi ha algunes descripcions d'aventurers que penetraren a la part més fonda, amb descripcions gairebé màgiques que corroboraven llegendes locals de presència de dracs o de ciutats subterrànies. La primera exploració espeleològica científica es dugué a terme l'any 1911, i també va ser excavada arqueològicament els anys 1911 i 1930. La galeria d'entrada fa gairebé 100 metres de fondària, amb un segon ramal que surt a l'esquerra, al pas de l'Oca, que es divideix en dues galeries més. En períodes plujosos s'hi formen moltes basses d'aigua que en dificulten la visita. L'any 1911 s'hi van trobar ceràmiques d'època eneolítica, ibèrica i medieval. Als anys trenta del segle passat es van dur a terme excavacions més profitoses, tot i que amb criteris arqueològics poc científics.