Les "mares de dia" de Terrassa es defensen

Asseguren que la mala praxi d’alguns centres esquitxa a tots i diuen ser les primeres a reclamar una regulació de la seva activitat. Les “mares de dia” o “llars de criança” de Terrassa, en el punt de mira després de la denúncia de les escoles bressol privades sobre la “inacció” municipal en el control d’aquests establiments, han sortit al pas de les crítiques i s’han ofert a col·laborar amb administracions i llars d’infants. “No som una competència deslleial, sinó una opció pedagògica diferent que moltes famílies trien de manera informada”, subratlla Anna Petit, responsable d’una llar de criança i representant de les “mares de dia” de Terrassa. Són cinc els centres agrupats, en contacte permanent entre ells. Són cinc els centres egarencs que, com a altres localitats, es regeixen de manera orientativa per un decret aprovat a Navarra perquè a Catalunya no hi ha legislació que reguli la seva activitat. “Tots necessitem una normativa reguladora. Benvinguda sigui. Hi ha un decret redactat, però sense aprovar. I si la Generalitat insta el tancament d’un centre, estem d’acord amb la decisió. La mala praxi ens esquitxa a tots, i no és just. Però estem en contra que s’hagi desencadenat una espècie de caça de bruixes contra la nostra opció”, declara Petit en nom de les “mares de dia” que asseguren fer les coses bé, malgrat la falta de norma. No tenen res a veure, indica la portaveu, amb establiments com un radicat a Terrassa, l’investigat, que està en un local i suposadament funciona també com a espai de recollida de paqueteria. [caption id="attachment_424683" align="alignnone" width="700"] Les escoles bressol privades van fer un acte públic dimecres passat / ALBERTO TALLÓN[/caption] “Estem obertes a explicar-nos i fer pedagogia d’aquesta professió emergent i àmpliament reconeguda a Europa”, manifesta Tatiana Fernández, assessora pedagògica i delegada de Mares de Dia SCCL, que critica el silenci de l’administració i reclama també una regulació “que ja és una realitat de fa anys en altres comunitats”.

Buit legal

“Volem acabar amb aquest buit legal perquè també nosaltres estem desemparats. Entenem que les escoles bressol reivindiquin el seu paper, però no som un enemic, sinó un potencial col·laborador. No volem cap guerra”, aclareix Petit. Les “mares de dia” es diferencien de les escoles convencionals, agrega, en ràtios d’infants (el centre de Petit, tres per cuidadora) i aspectes com la metodologia. Es caracteritzen per tenir menys nens i crear “espais acollidors”. Es mouen “per altres conviccions pedagògiques”, simplement diferents a les de les escoles. “Ens interessa que la societat sàpiga que hi ha una opció d’educació alternativa per la qual es decanten moltes famílies”, indica la portaveu terrassenca d’un moviment que va fer eclosió a la ciutat fa uns set anys i que se sent ara “en l’ull de l’huracà” de manera injusta.