

- Les "mares de dia" de Terrassa es defensen
Ara a portada

- Javier Llamas
- Redactor al Diari de Terrassa
Publicat el 04 de novembre de 2022 a les 19:40
Asseguren que la mala praxi d’alguns centres esquitxa a tots i diuen ser les primeres a reclamar una regulació de la seva activitat. Les “mares de dia” o “llars de criança” de Terrassa, en el punt de mira després de la denúncia de les escoles bressol privades sobre la “inacció” municipal en el control d’aquests establiments, han sortit al pas de les crítiques i s’han ofert a col·laborar amb administracions i llars d’infants.
“No som una competència deslleial, sinó una opció pedagògica diferent que moltes famílies trien de manera informada”, subratlla Anna Petit, responsable d’una llar de criança i representant de les “mares de dia” de Terrassa. Són cinc els centres agrupats, en contacte permanent entre ells. Són cinc els centres egarencs que, com a altres localitats, es regeixen de manera orientativa per un decret aprovat a Navarra perquè a Catalunya no hi ha legislació que reguli la seva activitat.
“Tots necessitem una normativa reguladora. Benvinguda sigui. Hi ha un decret redactat, però sense aprovar. I si la Generalitat insta el tancament d’un centre, estem d’acord amb la decisió. La mala praxi ens esquitxa a tots, i no és just. Però estem en contra que s’hagi desencadenat una espècie de caça de bruixes contra la nostra opció”, declara Petit en nom de les “mares de dia” que asseguren fer les coses bé, malgrat la falta de norma. No tenen res a veure, indica la portaveu, amb establiments com un radicat a Terrassa, l’investigat, que està en un local i suposadament funciona també com a espai de recollida de paqueteria.
[caption id="attachment_424683" align="alignnone" width="700"]
Les escoles bressol privades van fer un acte públic dimecres passat / ALBERTO TALLÓN[/caption]
“Estem obertes a explicar-nos i fer pedagogia d’aquesta professió emergent i àmpliament reconeguda a Europa”, manifesta Tatiana Fernández, assessora pedagògica i delegada de Mares de Dia SCCL, que critica el silenci de l’administració i reclama també una regulació “que ja és una realitat de fa anys en altres comunitats”.
