Què fer amb la retirada de les distincions franquistes?

La Generalitat va actualitzar i ampliar aquest estiu el Cens de Simbologia Franquista on figura, entre d’altres, el distintiu en forma de placa que resta a la façana de la casa d’Alfons Sala, comte d’Ègara, al número 18 del carrer del Puig Novell. La distinció de pedra, on figura la frase franquista “A 2 de julio de 1939, año de la victoria”, va ser coberta per la CUP el dia 12 d’octubre amb un vinil “d’honor” a les víctimes antifeixistes caigudes en defensa de la llibertat. El debat sobre l’eliminació del llegat franquista a la ciutat està obert i, en aquest context, els historiadors del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) han fet un comunicat en el qual manifesten el seu acord amb la Llei de Memòria Democràtica, pel que fa al reconeixement del dret de les institucions públiques a revisar d’ofici o retirar les distincions i honors incompatibles amb els valors democràtics. [caption id="attachment_427068" align="aligncenter" width="700"] A la placa d'Alfons Sala se celebra l'èxit franquista a la Guerra Civil espanyola: "A su hijo predilecto, 2 de julio de 1939, año de la victoria" /Alberto Tallón /Alberto Tallón[/caption] Pel que fa a les distincions a persones pel franquisme, el CEHT admet que els historiadors discrepen i plantegen dues solucions possibles. Uns creuen que les concessions d’honors del franquisme s’han d’anul·lar i, en cas que la figura mereixi reconeixement del règim democràtic, se li atorgui. Altres historiadors, però, consideren que algunes distincions “no haurien de ser anul·lades per les característiques particulars d’alguns premiats. En tot cas –conclouen– és una decisió que deuen prendre les autoritats locals elegides democràticament”, és a dir, l’Ajuntament. Precisament, la regidoria de Memòria històrica organitza dijous 24, a les 17 hores les II Jornades memòria i espai públic al CEHT, on s’abordarà la retirada de les distincions franquistes. L’activitat forma part d’una sèrie de dues sessions sobre el llegat franquista, la primera de les quals va abordar el nomenclàtor i la segona, la setmana vinent, que se centrarà en les concessions. “Precisament hem volgut posar el tema sobre la taula -comenta la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez-, perquè tothom pugui exposar la seva posició i poder prendre decisions”. A Terrassa, els anys 80 es van retirar bona part dels honors, les medalles i les distincions franquistes, però encara queden vestigis com la placa a la casa d’Alfons Sala, industrial, polític i exemple per excel·lència del caciquisme de Terrassa.