El ple de desembre ratificarà un decret d’alcaldia que compromet l’Ajuntament de Terrassa a implantar la zona de baixes emissions (ZBE) a la ciutat el mes de desembre de 2023. El calendari del projecte és condició imprescindible per accedir a una segona convocatòria d’ajudes dels fons europeus Next Generation a municipis per la implantació de ZBEa través del Ministeri de Transports Mobilitat i Agenda Urbana. Terrassa demana 7,7 milions d’euros i la sol·licitud està pendent de resolució.
L’Ajuntament ja va informar del calendari i l’abast del projecte en concórrer a la convocatòria i ara ratifica la seva voluntat d’executar el projecte en dotze mesos.
El projecte demana 7,7 milions a una segona convocatòria dels fons Next Generation
La zona de baixes emissions estarà delimitada pel passeig del 22 de juliol, el parc de Vallparadís, la carretera de Montcada i el carrer de Faraday. Un ampli centre urbà on es vol donar prioritat als modes de transport no motoritzats, allunyar la circulació dels centres escolars, millorar l’accessibilitat dels carrers, la permeabilitat de la bicicleta i reduir la presència dels vehicles més contaminants.
El Pla de Mobilitat Urbana 2016-2021, prorrogat fins a l’aprovació del següent, estableix les bases per a la implantació d’una ZBE a la ciutat, amb la seva delimitació. També defineix accions com la creació d’espais per als vianants, l’organització de la circulació interior per reduir el trànsit de pas, la regulació de l’estacionament, i contempla “restriccions d’accés en episodis de contaminació i fer-les permanents transcorreguts uns anys”.

Accés al pàrquing de la Plaça Vella/ Alberto Tallón
El decret va passar ahir per comissió informativa de Territori i Sostenibilitat, on es va posar sobre la taula el repte que suposa disposar d’una ordenança que reguli la implantació de la ZBE a la ciutat amb el precedent de les dues primeres, aprovades a Barcelona i Madrid, que han estat recorregudes judicialment. A banda, el Govern central encara no ha publicat el decret definitiu que determinarà les mesures obligatòries associades a la implantació de les ZBE. En aquest context, l’Ajuntament avançarà els mesos vinents segons el cronograma previst de la ZBE, executant els passos previs i guanyant temps per a una definició més clara de la implantació.
El calendari de Terrassa té en compte l’experiència acumulada del projecte de la ZBE de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el març de 2022 l’ordenança de la capital catalana, que entre maig i juny va fer una consulta pública per recollir l’opinió de la ciutadania i els col·lectius i gremis afectats i el novembre va aprovar inicialment una nova ordenança.
A Terrassa, el cronograma de la ZBE preveu una campanya de comunicació entre gener i desembre de 2023 per informar la ciutadania i els col·lectius afectats sobre la implantació i per a aclarir dubtes, com la diferència entre la ZBE i l’illa de vianants, ja implantada a una zona molt més restringida al centre de la ciutat.
L’Ajuntament preveu fer una consulta prèvia a la redacció de l’ordenança que permetrà recollir propostes de cara a la preparació de l’expedient. I un procés participatiu entre els mesos de març i maig de 2023, que culminarà amb l’aprovació inicial de la norma el juliol, la definitiva el novembre i la implantació a finals d’any.
Serà el moment de la instal·lació de “les infraestructures i els serveis de la ZBE: càmeres, senyals informatius i plataforma de gestió”, segons consta a l’informe tècnic que acompanya el compromís d’implantació.
Per llei, però simultàniament
La Llei 7/2021 de 20 de maig de canvi climàtic i transició energètica obliga a reduir les emissions de gossos efecte d’hivernacle i fixa que els municipis de més de 50 mil habitants que superin els límits de qualitat de l’aire han d’adoptar mesures de mitigació per reduir les emissions derivades de la mobilitat, incloent-hi l’establiment de zones de baixes emissions abans de l’any 2023.
Terrassa és una de les primeres ciutats a fer passos en aquesta direcció, tot i que demanant temps per permetre les persones i les empreses a adaptar-se a la nova realitat i exigint una aplicació de mesures simultània a la zona metropolitana de Barcelona. Els municipis de l’Arc Metropolità van aconseguir de la Generalitat una moratòria en el calendari de les ZBE. Ahir Lluïsa Melgares, la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, va dir en comissió que “aquesta setmana hi ha una reunió tècnica” per abordar el tema i que les ZBE “siguin simultànies a les ciutats limítrofes”.
Els preus del bus no pugen i la T-Blanca s’ajusta a les pensions
El govern municipal portarà al ple de desembre la proposta de congelar els preus dels títols propis de l’autobús. D’aquesta manera, pujar als vehicles de TMESA costarà el mateix que els anys 2020 i 2021: el bitllet senzill, 1,45 euros; la T25, 18,10 euros i la T-Blanca, 5, 10, 15 o 20 euros, en funció del nivell de renda. Per evitar que molts pensionistes quedin exclosos de la tarifa reduïda de la T-Blanca per la pujada de les pensions, i atenent la proposta del Moviment per les Pensions Dignes, el sostre dels ingressos pujarà als 14.182,47 euros.
Pel que fa als preus dels pàrquings municipals (Lluís Companys, Progrés, Primer de Maig i avinguda de Barcelona) congelaran tarifes el 2023. Els gestionats per SABA (Raval, Plaça Vella i Dr. Robert) el del Vapor Ventalló pujaran l’IPC. Els primers un 8,9% i el darrer un 7,3%.730.
