Boys don’t cry, cantava
The Cure. Fins que ens va venir de gust plorar i no amargar-nos.
Potser les llàgrimes són un tòpic. Podem parlar de les abraçades i altres mostres d’afecte entre homes (sense cap intenció d’embolicar-nos). Però que trenquin el suposat “espai vital” de metre i mig de distància que el patriarcat ha interposat entre dos homes. No voler protagonitzar, cedir espai, evitar tenir la darrera paraula...
El catàleg del que s’ha anomenat
Noves Masculinitats és immens. I dit en plural, doncs no hi ha un model únic. Aquest va ser el marc inicial del debat organitzat pel Servei LGTBIQ+ de l’Ajuntament, la tarda de dimecres. De fet, la sala d’actes de
La FACT va aplegar més de
300 assistents, amb joves asseguts a terra i assistents vinguts d’altres ciutats en el que és una de les conferències més nombroses dels darrers anys a la ciutat.
[caption id="attachment_456147" align="aligncenter" width="700"]
Panoràmica del públic assistent / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Qui va anar-hi, a escoltar sobre masculinitats? Més dones que homes (potser en proporció de 2 a 1), doncs són elles les principals afectades per la masculinitat hegemònica. I d’entre els homes? De joves universitaris i homes en els trenta i escaig i quaranta i escaig, majoritàriament.
I a què ve això? A què el perfil dels assistents ja s’emmarca (almenys en la voluntat; qui sap si en la pràctica?) dins les noves masculinitats. Però com ampliem el cercle dels convençuts?
Des de l’educació, apunta
Clara Serra, activista feminista i ponent juntament amb l’escriptor
Roy Galan. “Més que mostrar conceptes, hem de mostrar bones pràctiques als adolescents i els joves”, enraona Serra. I explica una anècdota: “Havia de treballar la llibertat sexual a classe, i en comptes de fer un discurs, vaig portar dos amics que són gais. Van explicar el seu relat, ple de valentia, de com van decidir ser les persones que volien ser”.
Unes explicacions de valentia que, segons Serra, van entrar molt bé ens uns adolescents de
4t d’ESO que -de normal- tenen la necessitat de fer-se els "matxitos".
“Més que treballar la culpa, cal potenciar-los el desig de canviar”, enraona, tot citant l’assaig
"La voluntat de canviar", (edicions Tigre de de paper), de
bel hooks. “En aquest cas, es va mobilitzar el desig de ser alguna cosa, de semblar-s’hi”, diu. Perquè sinó, s’activa una sensació d’atac en els joves. “Encara no he fet res i ja m’estàs acusant!”, li han etzibat a voltes a Clara Serra. “Per això, prefereixo mobilitzar exemples positius, que no pas caure en un
discurs culpabilitzador”, conclou.
No és que s'excloguin un a de l'altre, però potser és podria formular així: "Assenyalar-los els seus micromasclismes, o atraure'ls amb altres perfils referents?".
[caption id="attachment_456148" align="aligncenter" width="700"]
Clara Serra i Roy Galán, dimecres a La FACT / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Tanmateix, aquesta posició
no és de consens en el feminisme, en tant que és impugnada com “laxa” amb els subjectes del masclisme; o que ve a "desreponsabilitzar-los" dels seus comportaments.
De fet, el mateix fet de destinar
recursos públics de l'Administració cap a treballar amb homes (i no pas amb dones) ja ha estat qüestionat abastament. No es refereix tant als aspectes educatius o de formació, sinó a l'abordatge de violències (invertir diners en treballar per reorientar un agressor; o prioritzar els
SIAD i els centres d'atenció a les dones agredides?); que en tor cas podria no ser un debat dicotòmic, sinó més aviat de manca de partides pressupostàries.
Els “aliats”
A preguntes del públic, també es va qüestionar el paper dels homes
“aliats” del feminisme, en tant que el fet que teoritzin o facin activisme referma el seu estatus (
“capital social” o simbòlic, en termes desenvolupats per
Michel Foucault), per damunt de les veus de dones que diuen defensar.
“Si molts més homes fessin aquests discursos, tothom guanyaria i es dividiria el “capital social” entre tants que ja no seria el mateix”, va enraonar Roy Galán, finalment. Aquesta discussió ha estat molt treballada per
Jokin Aspiazu al seu assaig
"Masculinidades y feminismo" (editorial Viurs), sobretot des de la participació d'homes ens espais militants dels moviments socials.
https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2023/01/06/2023-sobre-que-es-debatra/
