El d’aquest divendres és un
recorregut especial pel Centre de
Terrassa. Uns operaris municipals de
Manteniment Urbà pinten les parets de la plaça del Vapor Ventalló, sepultant sota capes de pintura grafits que han envaït aquest espai. No ho fan tots els dies. És més, aquesta activitat de manteniment és inferior en temps i ocupació a la d’anys enrere, una dècada enrere, per exemple. A uns pocs centenars de metres, mentre el trio d’operaris s’afanya en el cobriment de les parets al Vapor Ventalló,
comerciants com la floristera Carme de les Heras Gras demanen més atenció a aquest problema i reclamen una
estratègia ferma, clara, definitiva, rotunda.
La cal·ligrafia de “Topo” no remet a sofisticacions estètiques, però això potser és el de menys, perquè “Topo” va deixant el seu rastre per carrers de Terrassa, sobretot al Centre, des de fa mesos. Uns quants particulars han sofert l’assot d’aquest
grafiter que fins i tot ha estampat la seva signatura en
parets situades a l’alçada d’un primer pis.
No es tracta d’una anècdota, a l’inrevés, però l’estampador del nom de mamífer insectívor de costums subterranis ( o d’infiltrat) és un més del llistat d’ “operadors” de
grafits a la ciutat, que porta de cap a
veïns i comerciants. “Ha arribat l’hora de prendre’ns de debò això de la brutícia a les parets, la imatge de la ciutat”, diu Carme de les Heras.
El producte abrasiu
La Carme és la responsable de la floristeria Gras, ubicada al carrer de la Unió, a la cantonada amb la plaça de Salvador Espriu, i el seu
establiment ha estat víctima de les accions d’alguns grafiters durant anys. I així segueix.
Cada dos o tres mesos, ella o algú de l’establiment ha d’escometre la neteja de la
façana de marbre amb un producte abrasiu que ja ha deixat empremta en la paret, que de l’ús prolongat de netejadors presenta petits abombaments, per no parlar d’aquella que no marxa per molt de
producte que li tiris. L’associació de comerciants TerrassaCentre, a la qual pertany, dedica un equip d’operaris a retirar pintades i ha aplicat en la façana del carrer de la Unió una espècie d’esmalt per facilitar-ne la
neteja; per preparar la paret de cara a un nou grafit.
[caption id="attachment_468950" align="aligncenter" width="700"]
Carme de las Heras davant d'un grafit al Centre / ALBERTO TALLÓN[/caption]
“Entre tots hem d’adonar-nos que el problema no afecta només a un
particular o diversos particulars, ni a l’Ajuntament. Tot és Terrassa, casa nostra, i hem de cuidar la seva
imatge, la de la Terrassa de tots”, adverteix Carme de las Heras, que es confessa “decebuda” per la falta de sensibilitat “a l’hora de tenir cura dels llocs per on passem”. La zona centre, la que més freqüenta, on exerceix la seva activitat, “està feta un
fàstic”.
Falta un programa definit de neteja,
d’aplicació eficaç, amb recursos. Aquesta conclusió es dedueix de les diverses fonts consultades per a aquesta sèrie d’articles sobre espai públic en general, i, en particular, sobre la influència dels grafits (firmes, “tags”, sobretot) a l’hora d’atreure una espiral de degradació. Ja se sap: la teoria dels vidres trencats, la deterioració que crida a la deterioració per la sensació
d’impunitat que s’estén.
“Tots hauríem de ser més cívics, però no és suficient amb les bones paraules”, diu la Carme per revestir la seva
proposta de més contundència contra els autors d’aquests actes. Moltes ciutats han endurit la seva resposta sancionadora davant aquest
desafiament urbà, al mateix temps que posaven en marxa un equip de neteja específic antigrafits. A Terrassa aquesta unitat no existeix i potser fora necessària. Sectors polítics i institucionals la demanen.
A repintar
José Zayas pinta els murs gargotejats del Vapor Ventalló al costat dels seus companys Salvador Marín i Daniel Ramírez. Són
operaris de l’àrea municipal de Manteniment Urbà, la qual cosa van ser les Brigades Municipals anys enrere i després Gestió de l’Espai Públic. De manera habitual no es dediquen al que s’estan dedicant aquest divendres. El servei disposa d’una
màquina netejadora que projecta sorra de marbre a
pressió i treu pintura de determinades superfícies (maons d’obra vista, per exemple), però aquesta aparell no treballa ara tots els dies. El tercet actual que repinta parets era abans un quartet.
[caption id="attachment_468951" align="aligncenter" width="491"]
Operació neteja al Vapor Ventalló / ALBERTO TALLÓN[/caption]
“Aquesta plaça (el
Vapor Ventalló) porta anys amb les parets plenes de grafits”, comenta un veí. “Si s’hi actués sovint, com avui, els
brètols acabarien desistint”, conclou.
Un fenomen que requereix fins i tot closques de nou
Grafitinet és una empresa de Sant Cugat del Vallès especialitzada en la supressió de
pintades i grafits. Té més de 15 anys d’experiència en el sector i treballa per a particulars i administracions públiques. Alguna vegada ho ha fet per a l’Ajuntament de Terrassa, per la qual cosa Pere Tosca, el seu administrador, coneix la ciutat i no distingeix la problemàtica aquí de la que impera en altres localitats semblants.
El del grafit, diu, és un “
fenomen interessant” si és analitzat des del punt de vista cultural, com una manifestació d’idees, inquietuds i, moltes vegades, missatges polítics que és tan vella com l’ésser humà i tan diversa que l’equiparació entre un dibuix groller i una obra meditada cau pel seu propi pes. I la seva empresa,
Grafitinet, s’encarrega d’eliminar-los per encàrrec.
[caption id="attachment_468952" align="aligncenter" width="700"]
Un treballador elimina una pintada en una persiana / GRAFITINET[/caption]
Quin preu pot tenir una neteja? “No es pot fixar un
pressupost mitjà, perquè els casos són molt variats i depenen de la magnitud de les obres, de la quantitat d’elles, de les superfícies: pedra, obra vista, monocapa, metall...” Per eliminar els grafits, les
empreses especialitzades com la seva fan ús de
substàncies diverses, com ara eliminadors d’ombres, silicats d’alumini, closques de nou, bicarbonat o aigua a pressió. I després, a repintar la paret.
Cada setmana
L’associació de comerciants TerrassaCentre assumeix la neteja de
grafits dels seus associats en un programa d’accions setmanals que no sols inclou façanes i portes dels establiments sinó que s’amplia a mobiliari urbà.
I si l’obra “grafitera” és “important”, per les dimensions o el missatge, la
intervenció es immediata. Contracta el servei a LaFACT Fupar però també compta amb personal propi. La despesa anual del servei frega els 20.000 euros.
