Un de cada quatre egarencs pateix rinitis o conjuntivitis al·lèrgica (més de 50.000 ciutadans), un 12% pateix asma al·lèrgica i la previsió és que les xifres es dupliquin l’any 2050.
El clima està incrementant la xifra de persones amb al·lèrgies respiratòries i també les complicacions d’aquestes patologies. Als hospitals, el fenomen dispara les consultes i les derivacions als especialistes en al·lergologia, que acaben impactant en les llistes d’espera.
Aquest any
les al·lèrgies primaverals han arribat una mica més tard, però amb molta més força. La raó és que els pòl·lens típics de l’hivern, com el del xiprer, s’han retardat per les darreres setmanes de fred. Ara, amb l’increment de la temperatura diürna, els xiprers, els plàtans i altres arbres estan alliberant grans pics de pol·len que poden fer que persones que mai han patit una al·lèrgia la manifestin.
[caption id="attachment_475936" align="aligncenter" width="700"]
El clima, la pol·lució i el canvi climàtic estan incrementant els casos a les consultes / Nebridi Aróztegui[/caption]
Així ho apunten els especialistes de l’
Iinstitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (
UAB), que al seu informe de primavera expliquen com “la prevalença de les al·lèrgies és major a les ciutats i als punts del territori amb alts nivells de pol·lució. La contaminació -adverteixen- afecta directament a la malaltia al·lèrgica respiratòria, no només pel dany que provoquen les partícules tòxiques sobre les vies respiratòries, sinó perquè el pol·len altera la seva estructura com a mecanisme davant la pol·lució. Això incrementa la seva capacitat d’induir una resposta inflamatòria nasal o bronquial”, provocant crisis més greus.
Les al·lèrgies són una resposta exagerada immunològica que fa l’organisme en entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens) que habitualment no són nocius. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pèl dels animals (gossos, gats) i les espores dels fongs.
Pel que fa als pòl·lens, un 40% de les persones al·lèrgiques ho són a la pol·linització. A Catalunya, segons la
Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), els pòl·lens més habituals a l’atmosfera són les gramínies (51,6%), el plàtan d’ombra (38,7%), l’olivera(35,5%) i les cupressàcies (22,6%).
La reacció al·lèrgica també la podem provocar els aliments, el làtex, els medicaments o les picades de vespa o d’abella, entre d’altres.
[caption id="attachment_475937" align="aligncenter" width="700"]
Terrassa és un entorn ric en àcars de la pols i humitat, amb una elevada presència de fongs de la humitat, factors que provoquen una prevalença d’al·lèrgies respiratòries / Nebridi Aróztegui[/caption]
El clima està afectant la proliferació d’al·lèrgies i ara l’alimentació és també un factor determinant en l’increment dels casos. Les
XIII Jornadas en Alergología. Tratamiento etiològico de las enfermedades alérgicas, van revelar que les al·lèrgies als aliments s’han duplicat en els darrers anys i que afecten especialment a la població infantil i adolescent.
El fenomen es dona a escala mundial i l’
OMS ja ha advertit que la població amb al·lèrgies alimentàries és més alta que mai i que els casos d’anafilaxi (reacció severa a un aliment) s’han disparat. La Xarxa Internacional d’Autoritats de Seguretat Alimentària, institució adscrita a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha ampliat els darrers anys la llista de productes que provoquen reaccions al·lèrgiques.
Amb tot, alguns experts defensen que més de la meitat de les persones que diuen patir una al·lèrgia a un algun aliment, en realitat manifesten només una intolerància. Al marisc, a la llet, a la fruita seca o a algunes fruites.
Mocadors i mascareta
Som a la primavera i ara toca portar el paquet de mocadors a la butxaca. Els factors climàtics estan alterant el calendari de les al·lèrgies i els canvis de temperatura estan modificant la producció de pol·len. Amb hiverns més càlids,
les floracions s’avancen al calendari i arrosseguen amb elles el període d’alliberament del pol·len. El resultat: els al·lèrgics patiran els símptomes abans i durans més temps.
Una circumstància, però, que no es donarà aquesta primavera. El fred ha contingut la producció de pol·len i ha endarrerit l’emissió de partícules a l’ambient, que s’està produint de manera sobtada i intensiva aquestes setmanes.
El pic de pol·len és ja superior a l’habitual, però l’episodi pot ser més curt si les temperatures s’enfilen ràpidament. Amb la calor, la pol·linització s’interromp. I si com vaticinen els meteoròlegs l’abril és plujós, l’aigua acabarà escurçant el procés i dipositant les partícules a terra, on perden la seva capacitat tòxica per a algunes vies respiratòries.
Als hospitals ho tenen clar. Aquesta serà una primavera de nous pacients a les consultes, persones que mai havien patit una al·lèrgia i que, de sobte, aquest mes d’abril l’han manifestat. Els al·lèrgics al pol·len no veuen alterada la seva situació en
episodis d’alta pol·linització. Com a molt s’incrementen o s’allarguen els símptomes en el calendari. Els pics de partícules, però, si poden fer aflorar noves persones al·lèrgiques.
I què fer? Doncs des de l’ICTA-UAB recomanen
allunyar-se puntualment d’arbres i plantes, fer servir
ulleres de sol a l’exterior i tornar a recuperar les
mascaretes, ara per protegir-se de les partícules.
