La
prohibició del lloguer massiu de patinets elèctrics a
París revifa el debat sobre els vehicles de mobilitat personal (VMP). A
Terrassa en són milers i en més del 8% dels accidents de circulació hi ha patinets implicats.
Els patinets elèctrics han arribat per quedar-s’hi, però molts usuaris de la via pública es pregunten el preu a pagar. Uns, els conductors de VMP, els “legals”, demanen comprensió, regulació, espais aptes per transitar i, per descomptat, mà dura per als incívics. Uns altres, els que sofreixen els abusos d’alguns conductors, clamen per
restriccions i un major control. El referèndum a París, que prohibirà els patinets de lloguer, ha reanimat el debat sobre la proliferació de VMP, una forma de locomoció que suposa un nou
repte per a la
mobilitat i, per tant, per a l’accidentalitat: els patinets elèctrics ja estan implicats en més del
8% dels
accidents de trànsit a
Terrassa. L’any 2022 es van registrar a la trama urbana un 31% més d’accidents amb la involucració de patinets respecte al 2021.
Més de 150 accidents
Segons es desprèn de la memòria de la
Policia Municipal corresponent al 2022, el cos local va intervenir l’any passat en 1.877 serveis relacionats amb accidents de circulació. D’aquesta xifra, en 153 casos hi havia implicació d’algun VMP, proporció que constitueix el 8,15% de tots els
accidents.
[caption id="attachment_475925" align="aligncenter" width="700"]
Un VMP en un carril específic / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Dels 153 fets amb involucració d’un patinet elèctric (el
VMP més comú), la major part (130) es van saldar amb ferits: 128 de pronòstic lleu i dos de pronòstic greu. Sense ferits va haver-hi 23 fets. Si la proporció del 8% pot resultar impactant, segurament no ho resulta menys la relativa a la incidència estadística dels incidents amb
ferits: en el 6,9% d’aquestes incidències hi havia patinets implicats, la qual cosa representa un increment respecte de la mitjana en tota Espanya, que és del 4%. El nombre d’accidents amb VMP va ser de 117 l’any 2021: 91 amb ferits lleus, sis amb ferits greus i 20 sense lesionats.
Milers de patinets
No hi ha
cens oficial d’aquests vehicles, mancança que redunda en la dificultat de control i la carència de dades manejables per a la planificació de polítiques de mobilitat. Però són milers els patinets que recorren cada dia la ciutat i l’Associació BiciTerrassa Club (
BiTer) calcula que la proporció d’ús d’aquests artefactes a Terrassa multiplica per quatre la de bicicletes: de deu vehicles de dues rodes (que no siguin a motor), dos són bicis i vuit patinets. “Això, sent generosos”, adverteix Antoni Beltrán, vocal de l’entitat.
A Barcelona, diu, és diferent: hi ha dues bicis per un patinet. I en ciutats de Països Baixos o Alemanya és difícil veure patinets pels carrers. La raó no prové de foscors antropològiques: el motiu està relacionat, segons BiTer, amb la falta d’infraestructures per a la circulació de bicicletes i, clar, de patinets. Les vies segregades incentiven l’ús. Si hi ha carrils segregats, coherents, i cada vegada més, creix la utilització de bicicletes.
[caption id="attachment_475926" align="aligncenter" width="467"]
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Una de les explicacions l’ofereix Beltrán: en una
ciutat 30 (quilòmetres per hora) com la nostra, un patinet que comparteix via amb un cotxe no té desavantatge. La
velocitat mitjana de les bicis és de 6 o 7 km/h. Un patinet, en res, es posa a 20 km/h i avança automòbils. A Terrassa, recorda, fa molts anys que no es condicionen carrils bici substancials, a part dels senyalitzats en polígons industrials.
Contundència
Estem perdent el tren, apunta. BiTer és partidària de més
carrils específics i d’una major contundència contra els usuaris de patinets que circulen per les voreres. Cal mirar-se en el mirall de ciutats d’Holanda, Alemanya o França, assenyala Beltrán. Posa com a exemple el país gal en l’adopció d’una mesura que contribueix a pacificar el trànsit i augmentar la consciència que els carrers són de tots: “A França tots els carrers 30 són de doble direcció per als
ciclistes per molt estrets que siguin. Els conductors de cotxes van amb més cura i deixen passar els ciclistes que venen de front”.
Aquí no hi ha empreses de lloguer massiu de VMP com les vetades ara a París, on el problema essencial radicava en els usuaris estranys a aquesta pràctica que ni dominaven els vehicles ni coneixien rutes. Aquí el que sí que hi ha és un fenomen en creixement exponencial, amb un perfil de
conductor jove, amb un percentatge alt de comportament incívic.
