La renda per habitant disminueix a Terrassa per l’impacte de la pandèmia

Terrassa no escapa a la tendència catalana. La renda per habitant se situa en 16.900 euros i ha disminuït un 2,4%, trencant la tendència a l’alça dels anys anteriors. Són les darreres dades recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), referents a l’exercici 2020. L’impacte de la pandèmia de la covid i els seus efectes econòmics es deixen sentir en l’economia personal i a les llars. A Terrassa, la renda familiar bruta per habitant (els diners que es destinen a consum i a estalvi) se situa als nivells de 2018, quan era de 16.800 euros. Un any després, l’any 2019, la renda per habitant mantenia una escalada ininterrompuda de més d’una dècada, arribant als 17.300 euros, una tendència que s’ha vist truncada per la pandèmia. En relació amb els municipis de l’entorn, Sabadell (17.300 euros) supera en renda per habitant a Terrassa, que està per davant de ciutats com Rubí (16.100 euros), Badalona (16.300 euros) i l’Hospitalet de Llobregat (15.300 euros). Sant Cugat, com Matadepera (28.100 euros), continua al capdavant del rànquing de renda, amb 25.200 euros. Pel que fa als components de la renda, el principal per a la ciutadania de Terrassa continua sent la remuneració d’assalariats (els salaris i les rendes professionals), que tot i registrar una petita davallada, suposa el 59,3% del total dels ingressos. També han disminuït respecte a anys anteriors els ingressos de l’excedent brut d’explotació (rendes de la propietat i l’empresa), situant-se en un mínim històric –un 17,1%–, mentre les prestacions socials s’han disparat fins al 23,6% del total dels ingressos. Aquesta dada és general a Catalunya i està relacionada amb el notable increment de les prestacions d’atur, derivada dels ERTO presentats per l’efecte de la covid-19 sobre l’activitat empresarial. Les prestacions per jubilació també augmenten, però mostren un creixement moderat. A 36 comarques de Catalunya les prestacions socials han estat l’any 2020 el segon ingrés amb més pes a la renda familiar. També a Terrassa, on la resta d’ingressos registren un retrocés i les prestacions són l’únic ingrés que creix. Pel que fa als usos de la renda, la despesa destinada a cotitzacions socials ha augmentat a Terrassa, com també ho han fet els recursos destinats a impostos. De fet, com el principal ús de la renda familiar disponible bruta, en aquest cas d’acord amb dades de 2019. En dates prepandèmiques, els impostos suposaven un 35,4% de la despesa dins la renda bruta familiar. Un pes, d’altra banda, que s’ha mantingut estable des de 2014.  

El Vallès Occidental, 18.100 euros

Pel que fa al Vallès Occidental, la comarca manté el 2020 una renda familiar disponible bruta de 18.100 euros, el que suposa una caiguda del 2,5% respecte a l’any anterior. Malgrat la davallada, els vallesans se situen per sobre de la renda mitjana catalana, com també ho fan els habitants del Maresme, del Garraf i del Baix Llobregat. A la comarca veïna del Vallès Oriental, la renda familiar disponible bruta se situa en 17.600 euros, just en la mitjana catalana. A la comarca, pràcticament en 60% dels recursos familiars corresponen als salaris i un 21,7% a les prestacions socials.  

Matadepera i Sant Just tornen a liderar

  Matadepera continua sent el municipi de més de 5.000 habitants de Catalunya amb la renda per habitant més elevada, amb 28.100 euros, un lideratge que manté gràcies a la residència al municipi veí de l’empresari Manuel Lao. El segueixen Sant Just Desvern (26.800 euros) i Alella (26.400 euros). Tots superen en un 50% o més la mitjana catalana. A l’altre extrem hi ha Lloret de Mar (11.400 euros), Ulldecona (11.700 euros) i Roses (11.900 euros). L’exercici 2020, la majoria dels municipis estudiats per l’Idescat han registrat una disminució de la renda familiar disponible bruta respecte a l’any anterior, només 4 s’han mantingut estables i 58 l’han incrementat. Pel que fa a les prestacions socials, la Pobla de Lillet lidera el pes d’aquest component sobre els ingressos, amb un 43,1%.