Polítics entre xurros i pollastres al mercadal de Terrassa

A 1,19 euros estava la síndria d’Almeria en un dels nombrosos llocs de venda de fruita d’un mercat ambulant en altre temps limitat a la roba i poc més i ara escenari multidisciplinari: la síndria d’Almeria, senyora, i embotits, i les cues en les xurreries i al ric pollastre a l’ast. I en els últims temps, a l’oferta variada de teixits, útils de cuina i estris de diversa casta se suma la panòplia política, i no sols en període electoral. Aquest dimecres, més que mai. La majoria de paradistes ja havien muntat els seus llocs al Mercadal Martí l'Humà, barra aquí, barra allà, i ara aquest penjador, sabates ben alineades, xurros fumejants, quan la fidel infanteria dels partits va començar a instal·lar les carpes a l’avinguda de Béjar. Hi havia dos “fronts”, no necessàriament formats per afinitats ideològiques. El primer nucli, el front sud, era el més poblat. Des de la cantonada amb el carrer del Consell de Cent, vetllaven armes, per aquest ordre i en sentit carretera de Matadepera, el PSC, Junts per Terrassa, ERC, Valents, el PP i Ciutadans. Travessant l’avinguda, en el flanc nord, se situaven els voluntaris de Tot per Terrassa (TxT) i, paret amb paret, Terrassa En Comú Podem. “Vol vostè una bossa de la pròxima alcaldessa?”, oferia una militant del PSC a dues senyores tot just quan passaven davant de la carpa socialista, on Eva Candela departia amb simpatitzants i es preparava per a una roda de premsa allà mateix. Les senyores van declinar, amb summa amabilitat, la bossa vermella i qualsevol ulterior informació: “És que votem a Matadepera”, van justificar. [caption id="attachment_484136" align="aligncenter" width="700"] Clients, aquest dimecres, al Mercadal Martí l'Humà / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption] Candela assentia a les queixes d’una dona: “Això sí que no pot ser”, mentre Meritxell Lluís, la candidata de Junts, atenia els mitjans en una compareixença amb faristol. Se sentien els crits dels oferents (no de paperetes, sinó de roba), mimetitzats amb la situació fins al punt d’intercalar al·lusions als polítics en els seus reguitzells habituals d’argot del mercat ambulant: “Eva, Eva, a 10 euros, maca”, deixava anar un venedor mentre somreia d’orella a orella mirant l’alcaldable del PSC.

Els globus

Isabel Martínez passejava repartint somriures, també, i propaganda electoral acompanyada de Gonzalo Díaz, segon de la llista taronja. I, clar, es creuava amb una nena que, de la mà de la seva mare, sostenia ufana un globus blau amb el logotip del PP. La mescla de colors era inevitable en aquesta primavera penedida de ser-ho. Jordi Ballart, el candidat de TxT, era envoltat de desenes de persones. “Ese Jordi bueno!”, va cridar un conductor al volant d’un vehicle a la rotonda. “La gent està esperant per saludar”, deia una regidora. També els de TxT distribuïen bosses. Noel Duque fins i tot atenia demandes d’informació sobre Serveis Socials. Pep Forn ajudava a lligar globus (grocs) d’ERC i Jordi Ballart feia un recés de xurros. A les 12.45, els habitants de la costa nord ja havien desmantellat les seves carpes. En la vorera de davant, la sud, la més concorreguda, seguia l’activitat. I les cues de primera hora davant de la xurreria portàtil es van transformar en esperes d’igual consistència numèrica davant els llocs de venda de pollastres a l’ast. Per a uns, un dia més en el mercat ambulant. Per a uns altres, un dia menys en la carrera per esgarrapar vots en la contesa electoral. Un vell militant comunista entrava al mercadal. A darrera hora, deia, la fruita és més barata.