La catedràtica de musicologia de la Universitat Complutense de Madrid, Carmen Julia Gutiérrez, lidera l’equip que investiga com sonava al segle VIII la Seu d’Ègara, en concret l’església de Sant Miquel. De la mà d’enginyers experts en acústica de la UPC de Madrid, de l’historiador Eduard Carrero, de la UAB, i de les veus femenines del projecte EVOCA (exploració de la vocalitat i l’oralitat del cant antic), la tecnologia digital permetrà recrear el so de la litúrgia del conjunt monumental, tal com era ara fa mil -tres-cents anys.
Primer de tot, com cantaven a les esglésies al segle VIII? Mai podrem saber amb exactitud com ho feien. Òbviament no hi ha gravacions. Disposem de 7.000 peces documentades dins de 50 manuscrits de l’època, on només 21 inclouen codis musicals intel·ligibles. Què farem, doncs, amb els sons de la Seu d’Ègara? Una recreació, una interpretació, de la manera més fidedigna. Però cal tenir en compte que cadascú canta de manera peculiar. Només cal veure que una mateixa cançó sona diferent interpretada per Rosalia o per Julio Iglesias.
[caption id="attachment_455499" align="aligncenter" width="700"]
Simulador humà utilitzat pels enginyers de la UPC de Madrid a les medicions de so fetes al gener a l'església de Sant Miquel / Nebridi Aróztegui[/caption]
Quina és la tècnica per acostar-se al so dins l’església de Sant Miquel? Volem reconstruir les melodies amb un mètode científic filogenètic, una tècnica que s’utilitza per a reconstruir relacions entre organismes vius i que es pot aplicar a elements culturals com aquest. L’investigador que ho desenvolupa és Francisco Camas.
Els historiadors diuen que al segle VI no sonava música a les esglésies. El que s’escoltava era la litúrgia cantada. Des dels segles del cristianisme a Europa, Orient i al nord d’Àfrica les litúrgies eren cantades perquè se sentissin bé a tota la sala. Recitaven la paraula de Déu. En el ritu hispà, aquesta sonoritat se sembla molt al cant gregorià, però no ho és.
"Als ritus funeraris de Sant Miquel també hi havia dones. Volem que soni la seva veu"
A la Seu d’Ègara, com sonava la litúrgia? Als concilis hi ha documentació d’Ègara. Els concilis visigots es feien per legislar i eren trobades on es feien pregàries i es configuraven peces per cantar. El bisbe d’Ègara, Sant Nebridi, va escriure texts per les litúrgies, alguns probablement també amb música.
I el poble cantava? Podrem saber com ho feien els egarencs del segle VIII? A les esglésies, la població cantava exactament com ara. El bisbe o el sacerdot, també els cors, cantaven la litúrgia i els fidels repetien algunes parts. Però en temps de guerra, les esglésies es feien servir per fer misses, funerals i també teatre. Sant Miquel, per exemple, era un temple funerari i el que fem en aquest projecte justament és recrear com sonaven aquestes cerimònies. Treballem tres blocs: l’històric, el musicològic i interpretatiu. Ara fa uns mesos l’historiador Antonio Pedrero va mesurar el so a Sant Miquel, on sabem que hi havia cortines, estores, espelmes i un terra ple de cera. Són elements a tenir en compte a l’hora d’ajustar la música de cara a la gravació de la musicologia de Sant Miquel. Ho farem en una càmera “anecoica”, sense reverberació, per projectar fidelment el so en la futura reconstrucció virtual acústica.
"A partir de la Seu d’Ègara, estudiarem el repertori europeu litúrgic que es conserva fins al segle IX"
Al segle VIII, a Sant Miquel cantaven també les dones? És la pregunta del milió. Al nostre projecte incorporem la visió de gènere. El grup Evoca són veus femenines. Probablement Sant Miquel era una església d’homes, però als ritus funeraris hi era tot el poble. També les dones, i cantaven. Volem que soni la seva veu. Les veus d’Evoca cantaran com ho feien a la Seu d’Ègara a l’edat mitjana, sense partitura i de memòria. El mes de novembre, els treballs dels historiadors, dels musicòlegs i el d’Evoca confluiran en una càmera “anecoica” durant dos dies de gravació.
Com podrem gaudir-ho a Terrassa? El projecte incorpora realitat augmentada. Amb unes ulleres de realitat virtual es podrà veure i sentir la Seu d’Ègara del segle VIII.
[caption id="attachment_462598" align="aligncenter" width="700"]
Les integrants del projecte Evoca, en el registre de so virtual fet al febrer a Sant Miquel /Alberto Tallón[/caption]
Té alguna peculiaritat el projecte de la Seu d’Ègara? És un projecte “prova de concepte”, una tecnologia aplicada a una església. Es tracta d’una recerca que ens permetrà aplicar tot el repertori a projectes a altres esglésies, algunes de format més gran.
Aquest projecte pot ajudar la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la Unesco? Jo espero que sí. Hem rebut 2,5 milions d’euros de l’European Research Council que invertirem en una versió ampliada i millorada de l’estudi que ara estem desenvolupant a la Seu d’Ègara. A partir del conjunt monumental terrassenc, estudiarem el repertori europeu litúrgic que es conserva fins al segle IX. El treball vol mostrar les bases del repertori musical europeu i la Seu d’Ègara està directament implicada en aquest projecte.
https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2023/02/12/el-cant-reneix-a-la-seu-degara/
