Un intocable poc enllà del seu origen

Del Mesón de los Arcos se n’ha parlat a bastament en reportatges, notícies, blogs i altres espècies i potser no cal rememorar la seva història. Però potser encara hiha alguna anècdota de la seva intrahistòria. Recentment, va tornar a ser actualitat perquè, en la celebració de la Moguda Rock Terrassa dels vuitanta, es va col·locar una placa de recordatori, a la cantonada on va romandre impertèrrit anys i anys, fins que el negoci va tancar portes i l’edifici va passar a millor vida, l’any 2002. Tot? No. Sobre l’entrada al que, estrictament era el bar, va presidir els arcs que donaven nom a l’establiment un balcó i, a sobre seu, una llinda, d’estil gòtic, va ser testimoni mut de la moguda rock i altres mogudes que van anar succeint a la Plaça Vella i els seus voltants. Aquest finestral, afortunadament, es va conservar i es manté viu al número 17 de la Plaça Vella. Era com tenir un arc sobre els arcs. Protegit per un vidre, a sota seu hi resa una frase, recordant que a aquell tros hi havia el Mesón i que, com els seus antecessors, s’ha conservat aquesta peça gòtica per a les restes de les restes. La seva història se situa a finals del segle XIV i fins i tot hi ha fonts que claven la seva construcció en l’any 1382. Era part de l’Hostal d’Alberigues, fa un munt d’anys, a la Plaça Vella.

Part de l’Inventari

És peça de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, el que equival a gaudir d’un privilegi, el de ser intocable. I ser intocable no és pas cap broma. Per desgràcia, altres elements, i especialment, edificis, com el mateix que acollia el Mesón o altres com l’escola Torrella, no van tenir tanta sort i van caure a les urpes de projectes oposats a la conservació del patrimoni que, en definitiva, dona personalitat a una ciutat.