Les millors vacances… Els somriures permanents

No fa ni cinc mesos que es van embrancar en aquest viatge als estats de Tamil Nadú i Kerala, a la part de l’Índia del Sud. Domènec Ferran, acompanyat de la seva dona i una parella d’amics, van assaborir la mística d’un país que, descriu, com un lloc “ple de sensacions i contrastos, colors, olors, imatges increïbles, però sobretot de persones estupendes amb el somriure permanent i un esperit d’acollida únic al món”. Tamil Nadú és reconegut, entre altres coses, pels seus temples. Dels seus temples hinduistes, els Mandirs, Ferran destaca “els més antics i espectaculars del segle VII al IX com els de Mahabalipuram i Kanchipuram de la dinastia Pallava, contemporanis als edificis que formen el nostre Bisbat d’Ègara”. També altres “de posteriors del segle XII, coetanis al romànic i els més grans i esplèndids del segle XVI”, afegeix. De la ciutat de Madurai, remarca la intensa vida al carrer, amb molta “sonoritat, fins i tot estridència, amb tuc-tucs, bicicletes, motos, vaques, automòbils i milers de persones entremig, que fan de la conducció un veritable joc de tocs de botzina i distàncies mil·limètriques, que demanen exercitar tots els sentits, però miraculosament poques friccions i accidents”, assenyala. Tampoc deixa de banda el que qualifica de “vivència indescriptible”, com és “experimentar, descalç i rebent l’anar i venir de les onades, participant del ritual dedicat als morts de la família, a la primera llum del sol a la platja de Varkala, extrem més al sud del subcontinent de l’Índia”. Sobre Kerala, l’altre estat que van visitar, diu que “hinduisme, budisme i cristianisme tenen una presència representativa”. Portuguesos, que van deixar fortaleses i esglésies, holandesos i anglesos es van establir en aquesta zona en moments diferents.

Canals d’Alleppey

Una altra de les experiències notables d’aquest viatge, manifesta Ferran, és “haver navegat i haver dormit relaxadament en un vaixell-habitatge als canals d’Alleppey”. Aquest modest creuer permetia “observar els seus poblats, arrossars, cocoters, i pobladors que es desplacen dia i nit en unes allargades barques dotades de petits motors”, diu. El plat fort de la regió, tanmateix, són les plantacions de te, que són inacabables i que es poden contemplar “en un paisatge ondejant i d’un verd intens que captiva al visitant”, assegura. Una planta que encercla tota una cultura. Aquests somriures permanents que acompanyen al visitant d’aquest gegant asiàtic no s’han esborrat de la seva memòria. Aquest esperit d’acollida que van experimentar Ferran i els seus acompanyants, és una pàgina més d’una terra inoblidable.