Barris, cafè a cafè… Poble Nou - Zona Esportiva, una part del nom que lliga

Contrasta bastant la pau d’aquests dies amb la constant circulació de vehicles i persones que rep diàriament aquest barri. Els eixos esportius, L’Olímpic, les ibnstal·lacions del Club Natació Terrassa, les Palmeres i l’Estadi Martí Colomer acullen a una ingent quantitat de persones que van a aquesta zona a fer esport. És, doncs, un dels temes de preocupació de molta part del veïnat, que veuen minvades les seves opcions per aparcar els seus vehicles i que, a la vegada, veuen passar molta gent. No pensen el mateix els regents de comerços, negocis o establiments diversos. Hi ha una àmplia oferta del sector de la restauració i, com no podia ser d’una altra manera, molts dels que van a entrenar, jugar o exercitar-se, pes passen després per locals com el restaurant-cafeteria Área, on ha caigut el cafè (més ben dit, el tallat) del dia. La grandària del barri és considerable i els objectius o reptes no sempre són els mateixos si es viu a una punta o a una altra. Els que estan a prop dels punts més actius, pel que fa a la circulació, no es volen queixar amb vehemència, però es queixen. “Entre setmana és una bogeria, hi ha un moviment constant de tot, cotxes i persones”, avisa una veïna. No tot són retrets i, per exemple, alguns veïns van agrair la celebració del Mundial femení de hockey, l’estiu passat, perquè hi va haver una mica de vida en una època de l’any amb molta gent fora, de vacances. L’amo d’un bar de la zona està content perquè la rotació de persones que passen pel barri o, si més no, per on està el seu local, facilita el boca-orella i molta gent, encara que no visqui allà, acaba tornant i deixa els seus calerons i altres hi van, aconsellats pels que han deixat abans els seus calerons.

D’una operació

Pel nom, aquest barri sembla producte d’una operació quirúrgica o una assimilació de dues parts més que diferenciades. La que acull els escenaris esportius es veu més nova mentre que l’altra ja té una pila d’anys a les seves butxaques. S’han ajuntat, pels motius que siguin, dues maneres de veure la ciutat. A la part més esportiva, l’incessant pas de persones que no són d’allà, li confereix una manera de ser diferent. L’altra té més fesomia de barri, de carrers de factoria més antiga i d’edificacions que no s’excedeixen en les seves altures. Molta gent, a més, va a treballar en aquests clubs esportius i, per això, la varietat de procedències és tan àmplia. El nom és llarg, sí, però la seva segona part és més que definitòria.