Les millors vacances… Darrere l’estela del “Teresa”

De les moltes aventures que ha viscut, el terrassenc Teodoro Rubio, en tria una que no va ser com s’esperava. El terrassenc parla de “l’intent de busseig frustrat” en el creuer cuirassat Infanta María Teresa, a Cat Island de les Bahames. Aquest vaixell insígnia de l’Armada espanyola, es va enfonsar a Santiago de Cuba l’any 1898, a la guerra contra els Estats Units. Finalment, i després d’un intent de reflotar-lo, el seu derelicte va acabar a aquesta zona caribenya. L’expedició va salpar de Marina Palm Cay un dilluns, tot i que estava previst fer-ho el divendres anterior. Per recuperar el temps perdut, es va decidir navegar de nit, gràcies a “un pilot experimentat”, que va saber superar “una zona plena d’esculls i baixos de sorra molt perillosa”, coneguda com a “yellow bank”, explica Rubio. Ja de dia, van albirar la costa nord de Cat Island i es van disposar a creuar l’estret que separa aquesta illa d’una més al nord, de nom Eluthera. Aquella part estava farcida roques de coral, “semblants a un camp de mines” que amenaçaven “a la nostra fràgil embarcació”, recorda Rubio. Afortunadament, la nau no va partir cap ensurt i van poder continuar fins a la part atlàntica de l’illa. En el trajecte, va poder observar algunes onades “relativament grans”, que queien amb força després d’elevar-se. “És una sensació entre divertida i angoixant quan veus aquelles parets d’aigua que s’apropen a tu amb la intenció d’engolir-te en el fons de l’oceà”, afirma el submarinista egarenc. Gràcies a la intervenció d’un dron, van poder comprovar que les restes del Teresa estaven certament deteriorades, si bé les imatges ho mostraven amb “tot luxe de detalls”. Era l’hora de submergir-se per veure’l de ben a prop. “Un dels detalls que més em va impactar va ser veure un dels canons González Hontoria desmantellat”, diu. També va poder veure altres canons de menys calibre i la proa d’ariet.

El mar es va picar

El mal temps els va obligar a desistir de continuar el busseig. El mar es va anar picant, el que dificultava la seva presència a aquella part. “D’un sol de justícia vam passar a vent, pluja, llamps, trons i fins i tot va caure pedra”, apunta. El suport de l’àncora es va trencar i altres desperfectes van acabar del tot amb aquesta aventura, amb la tristesa clavada als rostres dels viatgers. Per acabar, el submarinista egarenc incideix en el fet que “estàvem en un extrem del mateix “Triangle de les Bermudes”, on han naufragat centenars de vaixells al llarg de la història”.