Tot i les petites millores que s’han anat produint els últims anys, la
situació de la
dona en el
mercat laboral continua marcada per
desigualtats estructurals en la temporalitat, la parcialitat o els salaris, entre altres aspectes; una conjuntura estudiada per l’economista nord-americana Claudia Goldin, que aquesta setmana ha guanyat el Premi Nobel d’Economia, i de la qual Terrassa no queda pas al marge.
Segons l’actualització de l’informe semestral “Les dones al mercat de treball” que l’Observatori del Vallès Occidental ha presentat recentment, 15 de cada 100
afiliacions de dones egarenques a la Seguretat Social per compte d’altri són de
caràcter temporal quan en els homes són 10,3 i el grau de treball en
jornada parcial en elles és
més del doble que en ells. De fet, hi ha una diferència de més de 15 punts percentuals, ja que de totes les afiliacions de dones, un 27,8% corresponen a jornades parcials mentre que en els homes són només un 12,2%.
A més, els homes cobren, de mitjana, més que les dones en totes les modalitats de contracte i jornada, menys en la temporal. Les dones terrassenques que treballen amb un
contracte temporal perceben un sou un 11,1% més alt que els homes, 2.076,50 euros anuals, però les que tenen un contracte
indefinit tenen un salari un 18,9% més baix (5.761,03 euros). A
jornada completa, els homes guanyen un 9,1% més (2.705,47 euros) i a
jornada parcial, un 5,5% més (911 euros). Així, en el global, amb dades del 2021,
les dones cobren un 15,1% menys que els homes (4.320 euros).
Amb dades de fa dos anys, aquesta
bretxa és més gran a major
edat. Així, en els treballadors d’entre 16 i 34 anys és d’un 2,7%; entre 35 i 54 anys, d’un 17,4%, i entre els majors de 55 anys arriba a un 25%.
Amb els
estudis la dinàmica és a la inversa: a un nivell d’estudis superior, la diferència de salari entre homes i dones és menor. Així, entre aquells treballadors que han arribat, com a molt, a la primera etapa de secundària, la bretxa és d’un 24,2%; en els que han arribat a la segona etapa de secundària o tenen estudis universitaris de primer cicle, d’un 21,5%; i en els que han cursat ensenyaments universitaris de segon cicle o superiors, d’un 16,5%.
Activitats i professions
El d’
activitats professionals i administratives, amb una diferència d’un 28,4%, i el
comerç, amb un 20,2%, són els dos sectors d’activitat on la bretxa és més gran. Hi ha, però, altres activitats que també superen la mitjana de Terrassa com la indústria, on la diferència és d’un 16,4%, o les activitats d’informació, financeres i immobiliàries, amb un 16,2%.
Pel que fa a grups professionals, la diferència salarial entre homes i dones és especialment rellevant en els
oficials de primera, segona, tercera i especialistes, amb un 24,5%; en els oficials administratius i ajudants, amb un 21,9%; i en les persones sense qualificació, menors de 18 anys i altres, amb un 20,2%.
Millors dades que a altres municipis
La part positiva és que moltes d’aquestes bretxes salarials a Terrassa són inferiors a la mitjana dels cinc grans municipis del Vallès Occidental (Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola), on els homes amb contractes indefinits cobren un 20,9% (7.395,40 euros anuals) més que les dones; a jornada completa, un 11,8% més (4.055,67%) i a jornada parcial, un 7,6% més (1.386,90 euros). La bretxa salarial global de Terrassa (15,1%) és la més baixa de tots els cinc grans municipis de la comarca, amb una mitjana d’un 18% (5.938 euros). De fet, és menor també que la mitjana catalana (17,8%; 5.449 euros) i que l’espanyola (17%; 4.729 euros).
En canvi, la
taxa d’atur, on també s’observen diferències entres homes i dones, és més alta a Terrassa que al conjunt de la comarca (incloent aquí tots els municipis i no només els cinc amb més població) i el nivell de cobertura de les
prestacions per desocupació, més baix. La taxa d’atur de les dones terrassenques era el juny d’un 13,7% (11,5% al Vallès Occidental) per un 8,7% en els homes (7,7% a la comarca), mentre que les ajudes arribaven a un 54,4% de les dones egarenques desocupades (59,4% a la comarca) i a un 63,1% dels homes (66% al Vallès).
Risc de pobresa
Amb tot plegat, la taxa de
risc de pobresa moderada (estar per sota del llindar del 60% dels ingressos disponibles anuals) és també més alta en les dones en edat activa que en els homes. A Terrassa és d’un 16,8% en elles i d’un 15,6% en ells, amb dades del 2020. Així, es calcula que hi ha 11.775 dones egarenques en risc de pobresa i 11.073 homes en la mateixa situació.
Les xifres són més altes que al conjunt de la comarca, on les taxes són d’un 14,3% en les dones i un 13,2% en els homes, però més baixes que a Sabadell, l’altra cocapital, on són d’un 17,2% i un 15,8%. Només a Viladecavalls la taxa de les dones (5,2%) és inferior a la dels homes (5,9%), set dècimes menys.
Tot plegat, quan el
nivell d’educació superior assolit en terrassencs de més de 15 anys és superior en dones (32%) que en homes (29,5%), amb dades, aquest cop, del 2021; al conjunt del Vallès Occidental d’un 35,4% i un 33%, respectivament; i a Sabadell, d’un 31,1% i un 29%.
El cas de dues joves a l’atur
Berly Garcia, 31 anys: “El contracte més llarg que he tingut ha estat de tres mesos”
La Berly viu a Catalunya des de fa cinc anys i mig i, com al seu país d’origen, aquí sempre ha treballat de treballadora de la llar o en tasques de neteja. Fa temps que ho fa assegurada, però al principi no havia estat així. No ha exercit mai cap altra professió o ofici. Aquest dimecres feia cinc dies que estava a l’atur, però tenia l’esperança de trobar aviat una nova feina. Explica que ja ha estat abans desocupada, però que sempre ha acabat trobant feina al cap d’uns dies o setmanes. “He estat diversos cops desocupada, però sempre m’ha sortit alguna altra cosa”, assegura. No ha tingut mai un contracte de llarga durada, ha anat encadenant feines temporals, majoritàriament “de tres mesos en tres mesos”. De fet, a l’últim lloc on ha estat, s’hi ha estat precisament tres mesos.
Belén Molina, 30 anys: “He tingut contractes de tota mena; sempre en el comerç”
La Belén ha treballat sempre en el sector del comerç, en tendes o supermercats, i ha tingut tant contractes temporals com de llarga durada. Treballa des dels 19 o els 20 anys i ho ha fet tant en jornada parcial com completa, “depenent del lloc”. “Després de Batxillerat ja no vaig continuar estudiant. Al principi vaig començar a treballar amb contractes temporals, però les últimes feines que he tingut han estat més llargues”, indica. A la feina on s’ha estat més temps “hi vaig estar uns tres anys. Va ser en un supermercat”, comenta. Ara, fins fa poc treballava en una botiga de roba, però actualment “fa una setmana que estic a l’atur”, explica. No és el primer cop. Ja ho havia estat abans “uns mesos, sense arribar a l’any”.
