I fa 85 anys que els exiliats van fugir del feixisme

Exiliat a Santiago de Xile, el poeta sabadellenc Pere Quart va escriure l’any 1947 “Corrandes d’exili”, un homenatge als republicans que, com ell, es van haver d’exiliar l’any 1939 després de perdre la guerra. Aquest dilluns, Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, dues estudiants terrassenques, la Mar i la Sara, van posar veu als versos del poeta a la plaça del Cementiri Vell. Les seves veus, clares i pausades, es van alçar a primera hora de la tarda, a recer de l’ermita. Van emocionar les desenes de persones que s’hi havien aplegat per celebrar l’acte institucional en record de l’exili terrassenc. I com que la poesia i la música són segurament dues de les eines més valuoses per perpetuar la memòria, el músic Àlex Torres va interpretar un parell de peces amb el seu saxo. “Avui més que fa 15 anys calen polítiques de reconeixement de la memòria. La dreta i la ultradreta les qüestionen. Cal preservar-la. I rebutjar l’equidistància. No parlem de bàndols. La guerra civil no era una qüestió de bàndols. Els terrassencs, catalans i espanyols que van fugir cap al sud de França eren lluitadors contra el feixisme”. Són paraules del president d’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, que va intervenir en l’acte al costat de la regidora de Memòria Històrica Meritxell Lluís i d’altres membres del consistori, com Maise Balcells, Pep Forn, Montserrat Caupena i Javi García. Al costat de la placa de l’any 2000, a la paret principal de l’ermita, n’hi ha ara una altra, amb la data del 5 de febrer del 2024 “en record de totes les dones i homes exiliats i represaliats per la seva lluita contra el feixisme”. Calvo, que va avançar que s’estan preparant algunes visites d’escoles de Terrassa als camps d’extermini de Mauthausen-Gusen, va recordar que mig milió de persones van haver de fugir del feixisme i que van ser “maltractades” després als camps del sud de França. El president de l’associació de Veïns del Barri Universitari-Cementiri Vell, Joan Antoni Madolell, va recordar, una vegada més que cal “donar vida als que els van treure la vida”. En aquesta línia es va expressar també Meritxell Lluís: “No podem oblidar els terrassencs que van haver de marxar de la ciutat perquè algú carregat d’odi va decidir que calia assenyalar-los o fins i tot eliminar-los. Volem una Terrassa lliure d’odi i de feixisme”.