Un pla d’emergència per si manca aigua

La ciutat es prepara per a un escenari extrem en què el subministrament d’aigua entri en crisi. La sequera manté les reserves dels embassaments al 15,37% i, si no plou suficient a la primavera, anem a un estiu crític pel que fa als recursos hídrics. En aquest context, Terrassa ultima un procediment d’actuació en cas de manca de subministrament per sequera. Un pla que permeti tancar l’aixeta amb les mínimes afectacions. En l’elaboració del protocol d’emergència hi treballa un equip multidisciplinari integrat per tècnics de Protecció Civil, Medi Ambient i de l’empresa municipal Taigua. El grup està pentinant la ciutat per identificar els usos més sensibles i preparar-los per a un escenari de crisi en el subministrament. La situació podria donar-se si els nivells dels embasaments continuen baixant i Catalunya entra en fase d’emergència 3. El pla analitza dos grans blocs de consum d’aigua a la ciutat. El primer correspon als equipaments i serveis més vulnerables a la manca de subministrament d’aigua, com els hospitals, els centres de salut, les residències de gent gran o els centres d’ensenyament, I el segon se centra en activitats com la indústria, el comerç, les activitats esportives o l’Ajuntament. En tots els casos s’està analitzant els consums d’aigua, ajustant els recursos mínims per al seu funcionament i si disposen d’alternatives de subministrament com a pous i dipòsits que els permetin afrontar un pic de desabastiment. Ningú vol pensar en la possibilitat que calgui tancar l’aixeta de l’aigua a la ciutat. El protocol pretén que, si l’escenari es dóna, Terrassa estigui preparada per a garantir el subministrament imprescindible als usos més vulnerables i mantenir el funcionament de la ciutat. En paral·lel a l’anàlisi detallada dels usos més sensibles, el pla estudia el global de la ciutat d’acord amb els 30 sectors hidràulics en què està dividida. En cada un d’ells s’identifica el nombre d’habitants, les activitats, els consums i els elements més vulnerables. Un mapa “que ajudarà a prendre decisions”, apunten des de l’àrea de Medi Ambient.  

164 litres per habitant i dia

  I quin seria l’escenari en què caldria restringir el subministrament d’aigua a la ciutat? Doncs en el pitjor dels casos podria ser d’aquí a uns mesos. Actualment, estem en emergència 1, amb els embassaments al 15,37% i un límit de dotació de 200 litres per habitant i dia. A Terrassa, a febrer del 2024, el consum global està en els 172 litres per habitant i dia - per sota del límit-, una xifra que inclou el consum domèstic, el comercial i l’industrial. A finals del 2023, el domèstic se situava en els 99 litres per persona i dia. Si entrem en emergència 2, el límit serà de 180 litres per habitant i dia, un llindar que encara no comportaria restriccions en el subministrament a la ciutat. En l’emergència 3, sí. Amb un límit de 160 litres per habitant, Terrassa entraria en fase restrictiva. La ciutat supera aquest llindar fins i tot després de la darrera actualització del padró del Pla de Sequera, que fins ara estava referenciat al cens de població del 2019. Amb l’actualització de valors al 2024, els 172 litres per persona i dia baixen fins als 164 litres, un consum més reduït, però que igualment supera el llindar dels 160 litres de l’emergència 3. Ja hi ha municipis que apliquen restriccions en el subministrament a Catalunya. Són els que superen els límits de l’emergència 1 amb consums de fins a 300 litres per habitant i dia. En alguns casos s’estan aplicant mesures com baixades de la pressió o interrupcions puntuals del subministrament. A Terrassa, l’Ajuntament espera que l’exercici de contenció que ja estan fent les empeses i la ciutadania permeti afrontar una emergència 3 sense restriccions. Els nivells de consum, diuen, continuen baixant a la ciutat.

Terrassa ja ha ajustat la pressió de l’aigua

Fa setmanes que l’empresa municipal Taigua aplica a la ciutat un ajust en la pressió de l’aigua per estalviar que ha passat desapercebuda per la població. Primer va fer una prova pilot a una zona de Terrassa per comprovar la repercussió de la mesura, en termes d’estalvi i de percepció a les llars i a les activitats. El resultat va ser positiu, afirmen des de l’àrea de Cicles de l’Aigua. Amb prou feines es van registrar queixes. Curiosament, apunten, algunes van arribar de sectors on no s’havia aplicat la mesura, probablement pel factor psicològic quan es va publicar la informació. En altres casos es tractava de canvis de pressió relacionats amb problemes tècnics. Ara, la mesura s’ha aplicat a tota la ciutat. Concretament, s’ha procedit a ajustar la pressió “dins del marge que fixa la normativa, ajustant-la al mínim necessari”. La mesura és efectiva des de fa setmanes i ha passat pràcticament desapercebuda als domicilis i a les empreses, donat que no s’han detectat queixes significatives. Durant el procés, algunes empreses també han abaixat la pressió de l’aigua a les seves instal·lacions com a mesura d’estalvi dins dels seus plans de contingència.