La recent radiografia publicada pel Diari, que xifra en 229 les persones sense llar a Terrassa segons la Sindicatura de Greuges, ha marcat de ple el debat de la comissió informativa d’Acció Social. Per part del govern municipal, les regidores Lluïsa Melgares i Patricia Reche han reivindicat la feina feta a la ciutat i han assenyalat un problema de fons: l’actual desequilibri territorial. L’executiu ha apuntat que la falta d’equipaments a altres poblacions provoca sovint l’arribada de persones vulnerables o, directament, la seva expulsió cap a la ciutat, que assumeix una pressió assistencial superior a la que tindria, malgrat situar-se setena en la llista amb una xifra inferior a grans poblacions com Barcelona (2.117), Badalona (629) o Sabadell (428).
A instàncies d’una pregunta formulada per Ona Martínez, portaveu d’ERC, la regidora Patricia Reche ha matisat, entre altres, que la casuística és molt diversa: “Pot ser gent que ve de fora que no ha pogut optar per un recurs, o gent de Terrassa que tampoc hi vol optar. Hi ha molts factors que expliquen aquesta situació”. L’equip de govern ha afirmat que la futura llei catalana del sensellarisme ha de ser la clau per obligar tots els municipis a posar-se al dia, un fet que permetria repartir la càrrega i destensar l’esforç històric que lidera la cocapital vallesana.
El pes de l’escut social municipal
Mentre s’espera aquest canvi de rumb a escala de país, l’Ajuntament ha defensat el robust escut social que ha teixit durant 26 anys. L’executiu ha subratllat que les xifres locals, tot i ser innegablement dures, són proporcionalment millors que les d’altres grans ciutats catalanes de la mateixa mida, que arriben a duplicar o triplicar el nombre de persones al carrer precisament per la manca d’una xarxa d’atenció consolidada. El pilar d’aquesta resposta d’urgència continua sent el centre de l’Andana. Per garantir-ne el funcionament de manera estable, el consistori aprovarà properament un expedient de gestió delegada a la Creu Roja, un tràmit administratiu que consolida la prestació d’aquest servei clau. L’estratègia municipal, però, no s’acaba amb un sostre on dormir. El dispositiu es recolza en un equip tècnic de nou persones dedicades en exclusiva al sensellarisme i en col·laboracions amb entitats com la Fundació Busquets o l’Associació Coordinadora d’Ajuda Unida (ACAU).
A més a més d’assegurar el dia a dia de l’Andana i l’accés a pisos compartits, l’Ajuntament de Terrassa ja enllesteix la redacció d’un nou Pla Local del Sensellarisme. Aquest document estratègic busca anar a l’arrel del problema i abordar realitats que la fotografia general sovint amaga, com ara la invisibilitat de les dones sense llar, que s’estudia des de l’àrea vinculada a Feminismes, l’alt percentatge de joves al carrer, estrangers o l’impacte de la salut mental.
El 96,9% dels sense llar estan en seguiment dels serveis socials, una xifra superior a la mitjana catalana, que amb prou feines supera el 56%. El 87% dels sense llars són homes i, molts, joves i estrangers
