Què faran els partits catalans amb la B-40?

La B-40 va marcar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2023 i avui segueix dividint la classe política catalana, amb propostes que van des de deixar-la com està, morint a Terrassa, fins a ampliar-la fins a Sabadell o fins i tot a Granollers. La seva ombra és allargada, amb una configuració actual en el tram recentment estrenat entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, de tres carrils per sentit, que la majoria de les forces veuen desproporcionada i que descarten en una eventual continuïtat, limitant-ho a dos per sentit. Mentre els comuns, la CUP i veus d’ERC no volen ni sentir a parlar d’una ampliació, la resta de partits mantenen la necessitat de continuar amb el projecte fins a Sabadell o Granollers, fet que permetria connectar amb la C-60 i tancar el projecte, facilitant la connexió amb Mataró. El Quart Cinturó ha estat des de fa dècades motiu de divisió entre territori i administracions. La seva concepció se situa a les acaballes de la dictadura franquista. Des de llavors, ha tingut diferents nomenclatures com Quart Cinturó, B-40 o ronda Vallès. Avui dia, la carretera connecta Abrera amb Terrassa, amb un sistema viari configurat en la major part del seu traçat amb tres carrils per sentit i sota el nom de B-40. Sobre la taula, i d’acord amb el compromís entre ERC i PSC per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat del 2023, la via s’ha de perllongar fins a Sabadell amb una ronda Nord pendent encara de la signatura del conveni entre el Govern català i l’Estat. Jordi Albert, número 11 a les llistes d’ERC el 12-M considera, però, que la B-40 ha de morir amb la seva connexió amb l’autopista C-58. L’opció prioritària passa, diu, per reforçar la mobilitat sostenible: “Hi ha alternatives com fomentar l’eix ferroviari i el carril bus segregat per millorar la mobilitat a la zona”, assenyala a l’ACN, remetent-se al carril BRCAT que s’està construint a l’N-150 entre Terrassa i Sabadell. Des de la CUP, Montserrat Vinyets considera que “hauria de tornar al calaix d’on mai s’hauria d’haver tret”. Sosté que tancar la via fins a Granollers, afectaria espais d’alt interès natural i agrari com l’entorn de Gallecs. Els comuns tampoc veuen l’encaix d’una proposta nascuda del “desarrollisme”, en un moment en què es busca moderar el consum energètic. “És absurd i no duu enlloc”, denuncia l’alcalde del Prat de Llobregat i candidat a les llistes, Lluís Mijoler.

A Sabadell... i a Granollers?

A l’altra banda trobem el PSC, que ha fet sentir la seva veu en els darrers anys per refermar el compromís de fer arribar la via fins a Sabadell, i tampoc s’ha amagat de la voluntat de continuar amb la previsió d’estendre-la fins a Granollers. “És un projecte important que genera diferents veus, però s’haurà de consensuar amb el territori i ser valent a l’hora de fer-lo perquè si no col·lapsarem el país per als ciutadans i les mercaderies”, destaca Alícia Romero, número 2 dels socialistes el 12-M. Des de Junts, el terrassenc Josep Rull considera que “no té cap sentit” que la B-40 mori en una rotonda a Terrassa. Opta perquè la seva ampliació permeti acollir el trànsit diari entre municipis i polígons, deixant el de llarg recorregut per a l’AP-7, però que a la vegada es converteixi en una ronda Nord en el tram Terrassa-Sabadell per alliberar trànsit del centre de les dues capitals. Sobre l’ampliació fins a Granollers, Rull considera que caldria actualitzar el Pla Territorial Metropolità i veure si es poden aprofitar vies ja existents per ampliar-ne la capacitat. El PP també creu “imprescindible” continuar la B-40 des de Terrassa i travessar tot el Vallès, en el seu cas fins a Granollers, per desviar part del trànsit actual d’AP-7 i AP-2. “La seva execució parcial no resoldrà el problema pel qual va ser concebuda, cal concloure-la per facilitar la mobilitat”, assenyala Santi Rodríguez, número 4 dels populars el 12-M. Ciutadans també defensa que la via continuï fins a Sabadell i arribar a Granollers per eliminar el concepte de radialitat de la mobilitat respecte de Barcelona. “És una infraestructura amb un alt valor local i supramunicipal, que beneficiaria veïns i indústries del seu entorn”, justifica la candidata Marina Bravo.