Saps on és... aquest interruptor per abocar l’aigua?

N’hi ha més d’una a la ciutat i, com calia esperar, la seva existència tenia una estreta vinculació amb el líquid que els hi aporta el seu cognom. La seva funció principal és, també, la que emana de la lògica. És a dir, el motiu de la seva creació era repartir aigua entre els habitatges del costat. Després d’aquesta introducció, potser no cal dir-ho, però el protagonisme és per una de les torres d’aigua que encara es poden repassar per la ciutat. Aquest, en concret, és la que es troba a la plaça del Doctor Robert, a la façana de la Clínica del Remei i que els vianants topen de cara quan venen des del carrer Sant Jaume. En el seu blog, Joaquim Verdaguer la destaca perquè, en l’àmbit constructiu, és una de les més atractives entre les que encaren romanen dretes i en bon estat. “Originàriament, era un edifici aïllat i l’alçada de la torre arribava només fins a la segona finestra”, es pot llegir a aquest portal. Pel que sembla, l’any 1919, l’arquitecte Melcior Viñals va fer alguna reforma i va doblar l’alçada original de la torre. Rep el nom de torre de les Aigües o torre de la Mina i la reforma de Viñals el que va fer va ser arranjar la torre original, que era de l’any 1879.

Un estil neoàrab

D’estil neoàrab, amb “maó vist, decoracions d’estrelles de vuit puntes i finestres en arc de ferradura”, segons el blog de Verdaguer, que també diu que “era el plomer número 6 de la Mina, com ho recorda el plafó de ceràmica encastat sobre una de les finestres i que porta aquesta inscripció”. La seva cúpula també és un element a destacar. El progrés pel que fa a la distribució de l’aigua, va deixar aquestes torres en desús. Afortunadament, a la ciutat en queden mostres, però pel camí, moltes d’altres torres amb aquestes funcions, va acabar desapareixent.