El “ple de la Dignitat”, un homenatge a les víctimes de la riuada

En uns dies se celebraran els 62 anys d’un dels fets més catastròfics que ha viscut la ciutat de Terrassa. Va ser el 25 de setembre del 1962 quan una intensa pluja va fer créixer el cabal d’aigua de les rieres de la ciutat, que es va emportar tot el que va trobar al seu pas. Una data que avui dia queda llunyana per les noves generacions, però que continua vivint a la memòria d’aquells que ho van viure directa o indirectament. El mateix dia de la commemoració dels fets l’Ajuntament de Terrassa celebrarà un ple extraordinari, el “de la Dignitat”, en record a les víctimes de la riuada del 1962. “Volem que sigui un ple d’homenatge institucional ciutadà i de memòria en nom de tota la ciutat de Terrassa”, expressava Ballart. El ple estarà dividit en dues parts, una a la sala de plens que s’iniciarà a les 19.30 hores -moment en què va començar la pluja-, i una altre a l’atri de l’Ajuntament, en una cerimònia solemne oberta a la ciutadania. En aquest espai hi haurà un llibre perquè la gent hi pugui expressar el que senti o el que recordi, un document que passarà pels diferents districtes de la ciutat. L’alcalde confirmava que posar l’accent en la dignitat “portarà a curar ferides molt profundes que encara afecten als que van viure la riuada”.

Xifres concretes

Un dels punts més foscos d’aquell episodi es va produir per les circumstàncies polítiques de l’època. En aquell moment, durant la Terrassa del franquisme, no es va fer un cens de morts, ferits i desapareguts que permetés la transparència en la investigació posterior. Per l’alcalde, Jordi Ballart, la quantificació de víctimes és una de les obligacions actuals més importants, “per construir una llista amb la màxima exactitud”. S’estima que en la totalitat de zones afectades, va haver-hi unes 1.000 víctimes mortals. El Consistori ha engegat una investigació històrica en profunditat sobre els fets, que inclou la identificació d’aquelles víctimes no identificades i la definició d’un relat col·lectiu de ciutat compartit.

Infants desapareguts

La incògnita sobre què va passar amb els infants desapareguts és una tasca que treballa l’associació “Niños Desaparecidos de la Riada del 1962”, que investiga la possibilitat que molts infants van ser lliurats en adopcions irregulars després de la riuada. La seva labor d’investigació “demana temps, paciència, sensibilitat i rigor”, afirmava l’alcalde. “La nostra raó de ser és trobar pistes sobre els infants que van desaparèixer sense deixar rastre”, exposava la presidenta de l’associació, Ana Martínez La falta de respostes ha generat una situació molt traumàtica per totes aquelles famílies que avui dia encara no saben què va passar amb els seus infants, “i són records que han guardat les famílies sempre amb molt de silenci”, considerava Martínez. L’associació ha pogut treballar més de 10 casos d’infants desapareguts i han contactat amb la majoria de les famílies. Martínez considera que un cens oficial permetrà saber què va passar amb els més de 50 casos de desaparició de menors de 8 anys. “Sabem que és difícil que apareguin noves informacions i testimonis, però continuarem insistint”, assegurava Martínez. Conviden la ciutadania a participar en la investigació aportant la informació de la qual disposin a través dels diferents canals disponibles.

Quin ha de ser el futur de les rieres?

El proper dissabte se celebrarà una jornada oberta a la ciutadania sobre el futur de les rieres. La sala d’actes de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa acollirà la reunió, totalment gratuïta a prèvia inscripció, per debatre els projectes plantejats envers la situació de les rieres de la ciutat. “Animem tothom a participar, creiem que és un bon punt de debat per parlar-ne, per saber, per preguntar i, sobretot, per fer projectes d’idees de tot el que pot ser i tot el suc que podem treure”, assegurava la regidora de Rieres, Patrícia Reche, i afegia que els canals són una “assignatura pendent”, i es contempla la seva transformació, enfocant-los a una renaturalització que ajudi a trencar l’efecte barrera.