Entre el repertori de motius pels quals, en una població es destina un tros per a una escultura, monument o similars, hi ha la celebració d’una data representativa. Usualment, són relacionades amb els cent anys de vida d’un personatge de categoria o d’una entitat de consideració. Poques vegades en veurem per commemorar altres efemèrides menys distingides, com els 25 anys o, encara pitjor, els 34 anys del naixement d’una figura d’envergadura de la ciutat o de la fundació d’una institució. Fets els aclariments, toca centrar-nos en “La Font del Centenari”, protagonista avui d’aquesta secció. Està situada a la plaça del Campus, una mena d’apèndix que apareix a la meitat, més o menys, del carrer de Miquel Vives. Dissenyada per l’artista Salvador Farrés Villagrasa, els seus ingredients són el bronze, el coure, l’acer inoxidable i pedra de Sant Vicenç.

Dues figures

L’obra escenifica dues figures, que tot apunta que són una femenina i una masculina, subjectant una mena de dolmen o paret que està acompanyat del que sembla un camí que porta a la seva part alta. En una placa, a més del nom de l’autor, una data, la del 18 d’octubre de 2002 que podria ser el dia de la seva inauguració. També hi ha plaques de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Terrassa i, en una part del monument hi ha l’emblema de la UPC, format per nou punts alineats en tres files de tres, amb les sigles d’aquesta universitat a sota. L’escultura, s’ha de dir, nota el pas del temps i, potser, li estaria bé un rentatge de cara.