El pla de defensa del patrimoni, una qüestió urgent

“Protegir el patrimoni terrassenc és una qüestió urgent”, explica Marcel Taló, president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT). És aquesta entitat la que organitza les II Jornades de Defensa del Patrimoni Terrassenc, celebrades a l’Arxiu Històric de Terrassa. Un acte que, a banda de voler traslladar coneixement a tots els assistents, també vol reivindicar la importància de donar valor al patrimoni. I és que actualment la llei catalana defineix el patrimoni i la necessitat de protegir-lo, “però creiem que el concepte de patrimoni amb el que es treballa actualment és limitat, nosaltres intentem eixamplar el seu significat”, assegura Marcel Taló. El CEHT s’acull a la definició de la UNESCO, entenent el patrimoni en el sentit més ampli, natural i cultural, material i immaterial, “perquè si no ho entenem així, no dona peu a protegir-ho tot”. I afegeix: “Creiem que la cultura, la natura i les festes també haurien de formar part de la definició. En definitiva, el patrimoni és tot allò que donem en herència i traslladem a les futures generacions, el nostre llegat”.

Necessitat de renovació

Modernitzar definició de patrimoni és una tasca pendent. En l’àmbit terrassenc, l’any 1983 es va aprovar el Pla General d’Ordenació Urbana, que incloïa el catàleg d’edificis històrics i artístics de la ciutat. Més tard arribaria el Pla Especial de Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Terrassa, elaborat l’any 1984, i que va entrar en vigor el 1986. Des de llavors, tan sols s’han fet algunes modificacions puntuals del POUM, com la darrera ampliació de l’inventari del Patrimoni Cultural de Terrassa l’any 2023, amb la inclusió de 364 elements nous al catàleg. Amb la seva inclusió en aquesta llista patrimonial, els edificis ja no podien ser enderrocats o modificats, i Marcel Taló creu que “es tracta d’una mesura provisional per aturar llicències en aquells edificis que no estaven catalogats i que es podien perdre”. Afegeix que “aquesta actualització és bona, però insuficient, perquè no ho recull tot”. El president del CEHT creu que la catalogació “ha d’incloure més categories i interpretacions acurades i justificades”, una intenció a la qual se suma també la Taula de Patrimoni de Terrassa.

Un pla de defensa

La comissió de patrimoni del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa va considerar oportú crear un manifest de defensa del patrimoni terrassenc, avalat per la Taula de Patrimoni, “una acció decidida en defensa del patrimoni, sigui històric, natural o cultural”, per així “protegir-lo d’amenaces, oblits i la mercantilització”. Aquesta actuació passa, inevitablement, per l’elaboració d’un nou Pla Especial de patrimoni de la ciutat, perquè respongui a les necessitats i reptes socials i urbanístics plantejats en l’actualitat. Marcel Taló creu que “aquest pla no és un caprici nostre, és una demanda necessària que valdrà la pena, no només per la satisfacció dels historiadors, també per a tota la ciutadania que pugui gaudir d’aquest patrimoni, creiem que és una responsabilitat col·lectiva”. A banda de l’elaboració d’un pla, tant el CEHT com la Taula de Patrimoni consideren la conservació és un deure de l’administració, a la que es dirigeixen: “Volem veure intencions polítiques, la nostra voluntat és interpel·lar a l’Ajuntament i que aquesta qüestió arribi al ple, seguint els canals pertinents i mirant d’incorporar a la majoria d’agents implicats en la qüestió”. La mercantilització és un punt important a combatre: “Sembla com si el patrimoni només tingués valor en la mesura en què s’hi poden fer diners”, sentencia Marcel Taló, una frase que considera una advertència. “Hem vist com alguns edificis patrimonials s’han tirat avall per fer blocs de pisos o pàrquings, com les naus del carrer Sant Gaietà. Sembla que si un espai no dona diners, no té valor”. Considera que “el patrimoni és molt més que una màquina per fer diners, conforma la forma de ser de la nostra ciutat. Veure-ho d’una altra forma és reduccionista”. El president del CEHT destaca bons exemples desenvolupats a la ciutat, “per exemple el que han fet els Minyons amb Cal Reig o Prodis amb el Vapor són un reflex d’allò que es podria fer amb altres edificis de la nostra ciutat”.

Una tasca col·lectiva

Interpel·lar a la ciutadania és un dels objectius del CEHT, d’aquí la seva voluntat de celebrar les jornades: “És important conscienciar a la població sobre el paper del patrimoni, perquè és l’empremta de les persones i de la història local, i en conseqüència, ens afecta a tots”, expressa el manifest. I Taló afegeix: “En aquest sentit, la sensibilització i el coneixement és important, perquè la gent no pot estimar aquell patrimoni que no coneix”. I considera que Terrassa “ja ha perdut molt patrimoni pel camí”. Existeix un precedent a Terrassa, ja als anys setanta la ciutat es va mobilitzar per conservar alguns edificis històrics, considerats avui dia claus pel desenvolupament de la ciutat. Per això conviden a fer un procés participatiu perquè cada persona pugui aportar la seva visió sobre allò que considera patrimoni: “Hem de deixar parlar a tothom i donar veu, perquè el patrimoni forma part de cadascú”.