Saps on és... aquest sortidor coronat amb una creu?

De fonts, a aquesta localitat, n’hi ha un nombre més que respectable. No es pot dir que sigui una rara avis trobar-se’n pels carrers o, sobretot, a les places i, molt probablement, la rutina les ha convertit en uns elements més, els quals ja no criden tant l’atenció. Però, com en tot, cadascuna de les que apareixen per l’entramat de la població, té la seva història i a què es fa referència, té la seva darrere. La font que hi ha a la fotografia és la que està ubicada a la placeta de la Creu i, oficialment, se la descriu així: “Font adossada a una peanya d’obra, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro”. A més, sabem que pertanyia a la classificació de “creus de terme” i que assenyalava el camí cap a Castellar i a Sant Llorenç. Llavors, aquesta placeta estava en terreny del poble de Sant Pere que, a principis del segle XX, va passar a formar part per sempre més de Terrassa. La font, però, és d’abans i va ser inaugurada el 25 de febrer de 1883, amb “un fanal al damunt, d’estil isabelí tardà”. Després, la creu de terme, va passar a ocupar el lloc d’aquest objecte de llum, concloentment.

Alguna tensió

Es veu que l’aparició de la font va provocar alguna tensió per allò de drets d’ús. Coses d’èpoques pretèrites, ja que ara seria impensable que s’atorgués un bé públic a un particular. En el lloc on ara reposa la font, s’hi va construir un quiosc de queviures que, més tard, seria enderrocat. La font, doncs, ha sobreviscut a canvis, annexions i altres incidències de menys envergadura. És una font amb història que recorda un passat.