Alliberaran les plantes baixes de l’obligació d’acollir comerços

La mesura acabarà amb el seguit de façanes buides i persianes tancades a les plantes baixes de molts carrers de la ciutat. Fins ara, el POUM obliga els edificis d’habitatges a destinar el 50% de les façanes a una activitat comercial o bé econòmica. La norma no distingeix entre cases unifamiliars i grans façanes, de manera que s’aplica a totes per igual. El problema rau en el fet que bona part de les cases entre mitgeres o de rengle no disposen de prou metres de façana per destinar-los a un comerç i, ara, la norma tampoc els permet habilitar-los, per exemple, com a aparcament de l’habitatge. La situació canviarà aquest 2025. La regidoria d’Urbanisme treballa una modificació puntual del POUM que acabarà amb aquesta limitació. La previsió és que la modificació s’aprovi, segons es va anunciar en comissió informativa, durant el primer semestre d’enguany. A partir de l’estiu, doncs, els propietaris de bona part dels habitatges unifamiliars es veuran alliberats de l’obligatorietat de destinar una part de la seva façana a forn, merceria, taller mecànic o bé a oficines, i podrà utilitzar-lo com a aparcament per als vehicles familiars. El procés per modificar puntualment el POUM està en marxa. Ja s’han llistat els carrers on s’aixecarà la prohibició i aviat es concretarà a partir de quins metres de façana es mantindrà l’obligatorietat d’obrir comerç. La norma es mantindrà, per exemple, en façanes de dimensions suficients i també en aquells casos d’agrupació parcel·lària que ho permetin.

L’assignatura pendent de les façanes

El debat urbanístic sobre les façanes terrassenques ve de lluny. El Pla d’Ordenació Urbanística de 2003 ja fixava estratègies per transformar la imatge de les avingudes i d’alguns carrers d’amplades importants. L’objectiu era anar modificant la realitat de parcel·les petites i fent-les evolucionar a façanes amples que afavorissin la implantació de comerços i activitats econòmiques. La rambla de Terrassa és un exemple paradigmàtic, tot i que no l’únic. Moltes firmes comercials o de restauració han renunciat a obrir activitat al primer eix de la ciutat per manca d’un local de dimensions suficients. Per corregir la situació, el POUM de 2003 fixava l’obligatorietat que, en cas de transformació d’un l’immoble, s’agrupessin parcel·les per guanyar façana. El mapa de la transformació incorporava vies com la carretera de Martorell i la carretera de Montcada, la rambla d’Ègara, el passeig del Vint-i-dos de Juliol, l’avinguda de l’Abat Marcet, la de Jaume I i carrers com el de Provença (Sant Pere Nord) o Baldric (Centre), entre d’altres. La mesura, però, no va funcionar. Entre 2003 i 2020 a penes s’han consolidat agrupacions parcel·làries als grans eixos viaris i, per contra, els propietaris que volien rehabilitar els seus edificis demanaven flexibilitat. L’any 2021 es va modificar puntualment el POUM i es va eliminar l’obligació d’agrupar parcel·les. La iniciativa no va tenir en compte, però, una premissa que limitava els usos dels habitatges unifamiliars: l’obligatorietat de destinar el 50% de la façana a activitat econòmica. Ara, una nova modificació del POUM alliberarà als propietaris, que podran recuperar per a ús domèstic les plantes baixes de les seves llars.  

La ciutat dels locals comercials

  Durant dècades Terrassa ha anat acumulant persianes tancades als baixos dels edificis. Espais a l’espera d’un local comercial, un restaurant o un establiment d’estètica que mai arriben. El Pla de Comerç recull el problema d’una ciutat plena d’espais morts a peu de carrer i escampats per tota la vila. La situació es dona a carrers petits, però també a alguns trams dels eixos comercials o dels carrers amb dinamisme. Per corregir la situació, el maig de 2021 el ple va aprovar una modificació puntual del POUM: als eixos comercials dels barris, els propietaris dels baixos comercials podien reconvertir-los en oficines i, a deu trams de carrers del centre, es va permetre transformar els locals en habitatges, que han de ser protegits i/o adaptats.