La nova vida de l’Alaska i el Mario

[Marc Béjar] El passat 22 de gener del 2024, ara fa un any, el restaurant de la Mola abaixava la persiana. La Morena, l’Alaska, la Nina, el Mario, la Lluna i l’Orus, que recorrien el trajecte per carregar els materials fins a dalt, van transportar els darrers productes cap al Monestir. Els animals han refet la seva vida en nous terrenys d’Igualada, la Garrotxa, Cabrera de Mar o Sabadell. “Els vam intentar portar en algun refugi, però era massa complicat per les condicions que tenien al parc, on vivien molt bé”, explica Gemma Gimferrer, fins aleshores encarregada de gestionar la concessió i portar la restauració en l’indret. Per a la família, que portava gairebé sis dècades al capdavant del mític local, va ser un trasbals. “Ha estat un any dur”, admet Gimferrer. Ella va accedir a l’atur i els seus tres fills han trobat altres sortides professionals lligades al món de la restauració. “El Club Natació Sabadell es va portar molt bé i va oferir ràpidament un lloc de feina als fills”, destaca. Aquest febrer, ella complirà els 65 anys i es jubilarà després de tota una vida a la natura.

La fi de la concessió

La Diputació de Barcelona, que atorgava la llicència d’activitat, va decidir cessar la restauració per reformular el futur del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest entorn experimenta ara un nou pas en la seva transformació. Les actuacions per condicionar i actualitzar les instal·lacions del recinte ja estan en marxa des del mes de desembre. “El que estan fent són ximpleries. Gastar els diners dels contribuents a galledes. Viatges en helicòpter, amb les despeses que suposa cada viatge, personal treballant cada dia sense el restaurant obert…”, qüestiona Gimferrer sobre l’efectivitat de les accions impulsades. Des que van dir adeu, ella no hi ha pujat més. Però sí la seva parella. “El Joan hi va sovint i sempre em diu que està ple de gent”, confessa. Les darreres dades de la Diputació apunten a una caiguda de l’afluència al voltant del 15% des que no hi ha restaurant. Xifres que ella posa en dubte. A més, totes les activitats s’han aturat després de no prorrogar les concessions. Àrees com la de Mura, el Torrent de l’Escaiola i les Arenes han deixat de servir productes als visitants. “Estan tancant el parc. Fins i tot l’aparcament de Can Robert. Al final voldran cobrar una taxa perquè hi pugis”, lamenta Gimferrer.

Millorar la sostenibilitat del parc

Sigui com sigui, l’ens supramunicipal defensa que les intervencions responen a la voluntat de millorar la sostenibilitat del complex, ordenar l’accés al cim i preservar l’estat de conservació del conjunt monumental. De moment, ha començat la retirada de mobiliari obsolet, les tasques de manteniment i l’abastiment de materials necessaris per als treballs de millora. El projecte contempla diferents fases i s’allargarà, com a mínim, fins al 2027. L’organisme va especificar que el conjunt monumental, on es troba el monestir de Sant Llorenç del Munt, es manté obert al públic durant la realització de les tasques en l’horari habitual. Tot i això, l’accés s’anirà delimitant progressivament a mesura que vagin avançant les actuacions, de les quals també s’informa a través dels canals de comunicació habituals de la Xarxa de Parcs Naturals. Mentre l’emplaçament es troba immers en ple procés de remodelació, els inquilins que li donaven vida refan avui la seva.