La sexualitat dels infants, sense rumb

En un món en què les pantalles haurien de ser finestres al coneixement, la sexualitat ha esdevingut una realitat distorsionada per a molts i, més encara, per als infants que, sovint exposats a continguts per als quals no estan preparats, es troben sense les eines per discernir entre realitat i ficció. Els experts insisteixen que, a banda de l’accés prematur i descontrolat a la pornografia, el que és preocupant és la manca d’educació sexual. Aquesta és una de les temàtiques que aborda la cinquena edició del Sex Education Film Festival (SEFF), que ha convertit Terrassa en l’epicentre de l’educació sexual, del 10 al 16 de febrer, amb l’objectiu de proporcionar una millor educació sexual a través de la projecció de curtmetratges, però també amb taules rodones i tallers paral·lels. La psicòloga i sexòloga Alba Povedano, i conferenciant en algun dels col·loquis del SEFF, defensa que l’educació sexual és necessària per tenir pensament crític: “Els infants viuen en una societat hipersexualitzada i no tenen referents ni educació per contrastar la informació”. Povedano relata que l’accés a continguts sexuals abans dels tretze anys es podia considerar precoç, tot i que depèn de l’educació sexual rebuda. Això sí, “la manera com els adolescents i els infants viuen el sexe és un reflex de la societat, i no podem culpar només la pornografia”. [caption id="attachment_578566" align="aligncenter" width="700"] Alba Povedano, psicòloga i sexòloga, aquest dimarts davant del Cinema Catalunya, en el marc del Sex Education Film Festival / Alberto Tallón[/caption]

Els infants tenen sexualitat

Per la seva banda, Estel Malgosa, antropòloga i investigadora del grup de recerca AFIN de la Universitat Autònoma de Barcelona, i organitzadora d’un taller del festival sobre la importància de l’educació sexual en les primeres infàncies, explica que aquesta manca de coneixement no és cap novetat i que la diferència és que ara tenen accés directe a internet i, conseqüentment, a material d’índole sexual i pornografia. Tal com explica la sexòloga Povedano, quan un nen accedeix a continguts sexuals hi ha possibilitats que desenvolupi un trauma o, en el futur, una addicció o una manca de capacitat de tenir relacions sexuals sanes. Segons Malgosa, històricament hem concebut els nens com a “asexuals”, quan en realitat no és així. “Els nens i les nenes tenen sexualitat des que neixen i els estem privant de conèixer els seus cossos”, reivindica. Per a ella, es dona massa importància als efectes de la pornografia en els adults i els adolescents, un discurs que titlla de “massa adult i moralitzador”. L’antropòloga descriu el desconeixement dels infants com a analfabetisme sexual: “Tenim infants ‘analfabets’ mirant pornografia”, i manifesta la necessitat de formació per part de les famílies, els docents i els mateixos infants. En aquest sentit, malgrat que els currículums de les escoles contemplen l’educació sexual, l’antropòloga assegura que hi ha mancances, sobretot per part del professorat, “a qui ningú ha format”.

Parlar-ne amb els fills

Però, davant d’aquesta sobreexposició i desinformació, com han d’actuar els pares? La Gina, mare d’un adolescent de 14 anys i un infant de 9, reconeix que, per a ella, l’accés a aquest tipus de continguts “no és una preocupació diària”. Des que van néixer, ha apostat per parlar de sexualitat lliurement a casa i construir una relació de confiança amb els seus fills, amb qui propicia converses sobre sexualitat en els moments en què ho troba oportú. En aquest sentit, per a ella, és essencial la comunicació, per tal de gestionar la informació que els seus fills troben a internet. “Amb els meus pares mai va ser un tema tabú, i això és el que els he volgut transmetre”, explica. D’altra banda, la Mercè, mare de tres fills de 12, 9 i 6 anys, explica que des que va veure el documental “Generació Porno” (sobre com influeix la indústria de la pornografia en la vida sexual de les noves generacions), és un tema que li preocupa, i molt. “Em vaig posar les piles i, des de llavors, intento propiciar les converses, i m’és igual si és el moment o si els fa vergonya parlar-ne amb mi. De fet, jo també m’he hagut de reinventar per explicar-los-hi”, assegura. A més, ha optat per tenir un control absolut de l’accés a internet del seu fill gran, mitjançant una aplicació mòbil que bloqueja segons quins continguts i calcula el temps que passa en cada aplicació. La Mercè ho té clar: “Estic esperant que el govern prohibeixi el mòbil fins als 16 anys, els faríem un favor”. Les expertes aconsellen normalitzar el sexe. Povedano recomana als pares informar-se, investigar i desconstruir-se: “Es pot adequar el vocabulari, però no se n’ha de fer un tema tabú, sinó que cal despertar-los l’esperit crític per tal que puguin reconèixer conductes que no són bones”. Així, Malgosa destaca la importància de “quotidianitzar la sexualitat” i d’acompanyar i establir relacions de confiança amb els fills. A més, també coincideix que a les famílies els cal més formació: “Si no, actuem de manera contradictòria de com voldríem, només perquè no sabem com fer-ho”.