Tanca Aguilar Joiers, històrica joieria del portal de Sant Roc de Terrassa

Una altra joieria amb història al centre de Terrassa abaixarà definitivament la persiana. El tancament no és imminent; encara atendran la clientela durant ben bé sis mesos, però diversos cartells a l'aparador i l'exterior del local ja anuncien una “liquidació per jubilació”. Es tracta d’Aguilar Joiers, amb establiment al número 56 del portal de Sant Roc. El negoci va obrir durant la dècada dels 50 del segle passat i ara la segona generació de la família ha decidit que és el moment de posar punt final a una trajectòria de més de 60 anys. "Tanquem per jubilació, perquè ha arribat l'hora que ens podem jubilar, tant jo com la meva companya", explica Enric Aguilar Teixidó, actual gerent de la botiga. "Depèn de com vagi la liquidació, però en principi al setembre ja haurem tancat. La idea és poder fer les vacances de l'estiu i al setembre ja no obrir", detalla. Aguilar explica que el seu fill i el seu nebot havien treballat a la joiera, però "ara es dediquen a altres coses". "Fa uns anys que van marxar d'aquí i no hi ha relleu", comenta. "Fer un traspàs costa amb aquest tipus d'articles i hem pensat més en fer liquidació de l'estoc i tancar", afegeix. Els descomptes van començar dilluns i esperen allargar la liquidació fins l'estiu.

Des del 1957

Aguilar Joiers va néixer l'any 1957 de la mà dels bessons Francesc i Enric Aguilar, pare i oncle de l'actual gerent, i sempre ha ocupat la mateixa ubicació a la ciutat. "Sempre hem estat el mateix lloc. El que passa és que això era una casa vella, que abans era joieria i habitatge, i l'any 81 o el 83, ara no ho recordo bé, es va tirar tot a terra i es va fer l'edifici nou", dedicant la planta baixa i el primer pis –des de fa uns anys tancat al públic– a botiga. L'immoble, doncs, és propietat de la família, que encara no ha decidit què en farà. Durant tot aquest temps d'activitat, el negoci familiar s'ha dedicat a la joieria, tant pròpia com de marca i als rellotges. També als objectes de regal, tot i que aquests els últims anys han anat a la baixa. "Va estar un temps el meu oncle sol i després vam fer una empresa de la qual érem gerents la meva mare i jo fins que ella va morir, que vaig passar a ser jo l'únic gerent", indica Aguilar, que porta les regnes del negoci des del 2012, tot i haver-hi entrat a treballar de jove. "Jo vaig fer Medicina, fins a tercer. Llavors vaig començar a venir aquí i al cap d'un temps ja estava fix amb la meva mare i el meu oncle", rememora. "Ara faré 66 anys i em podré jubilar. Porto molts anys treballant i si puc gaudir una mica de la jubilació ja m'anirà bé. El meu pare, el meu oncle, la meva mare i la meva tia han estat tots per aquí la botiga fins que s'han posat malalts o s'han fet grans i jo no volia això. Em sap greu, sí, però la vida no només és treballar. La botiga és esclava. Nosaltres aquí hem estat al peu del canó, des de la meva mare, la meva tia, jo... Hem fet el que havíem de fer i ja està", argumenta. Després de tants anys d'activitat, als clients de tota la vida els sap greu que aquest petit comerç familiar tanqui, però també ho entenen i "se n'alegren que puguem gaudir una mica de la jubilació". "Hem tingut una clientela fantàstica. N'estem molt agraïts", assegura Aguilar.