8,4 casos de suïcidis per cada 100.000 habitants a Terrassa

El suïcidi és la tercera causa de defunció per la població compresa entre les edats de 15 a 29 anys a nivell mundial, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), amb més de 720.000 morts anualment per aquesta causa. A Terrassa, es registren 8,4 casos de suïcidis per cada 100.000 habitants, en un context que el Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) del CST defineix com a crític pel que fa la salut mental. Dades del CSMA alerten que en els darrers 4 anys, han augmentat un 42% les intervencions per conductes suïcides a la ciutat, amb un augment també del 28% de les consultes per salut mental en aquest període de temps. Actualment, el CSMA aten al 55% de la població de Terrassa per qüestions de salut mental. Malgrat tot, l'organisme defensa que s’ha de trencar amb la idea que el suïcidi va relacionat amb les malalties i trastorns mentals. Ho han fet Candi Aguirre, psicòloga clínica, i Tulio Callorda, psiquiatra del CSMA, en la jornada de Prevenció i maneig de la conducta suïcida en context d'urgència, desenvolupada a la seu de la Policia Municipal de Terrassa. El suïcidi està associat a les malalties mentals - de fet, en el 90% dels casos, hi són presents - però no sempre és així. Per això, els especialistes del CSMA expliquen que cal entendre que al darrere de cada persona hi ha un context i Aguirre apunta les fases que cal seguir des del primer avís: "conèixer la situació, observar, definir el que s'ha d'atendre, acceptar, compartir, actuar, avaluar, reconèixer i experimentar". Per posar-ho en context, la Policia Municipal de Terrassa va fer 200 intervencions relacionades amb la salut mental aquest 2024. La mitjana és de 3-4 intervencions a la setmana.  Unes tècniques directament dirigides als agents policials, tal com exposa Callorda:"És interessant pel cos policial, ja que en un context d'intervenció, el policia treballa amb un munt de circumstàncies que no controla. L’agent ha d’estar molt atent, ha de valorar bé la situació, i fer una intervenció que sigui alhora propera, empàtica i adequada". El cos policial relata que en aquestes circumstàncies no molt propícies, alhora se li afegeix la dificultat de la velocitat d'actuació. La Mari Àngels, agent de la unitat de relacions i mediacions amb la comunitat (URMEC), destaca que el més important, en situacions d'aquesta magnitud, és que el policia "no faci d'aquell moment encara més traumàtic per la persona intervinguda. Que vegi en la policia una figura d’acompanyament".  El CSMA revela que els perfils més comuns de les persones amb conductes suïcides són els joves d'entre 15 i 29 anys, i les persones de més de 65. Pel que fa als sexes, més homes aconsegueixen l'objectiu de suïcidar-se, mentre que les dones ho intenten en més ocasions. Els agents han d'estar preparats en tots els casos, perquè durant les intervencions es viuen situacions emocionals límit, fet pel qual, és habitual que n'acabin afectats. "Ens ho emportem a casa - confessa la Mari Àngels -.  Potser, la sensació en el mateix moment d’intervenció és de continuar cap endavant. Però ho tens amb tu, i te n’enrecordes sempre. La situació, la mirada als ulls, el context de qui hi havia allà, què has dit i què has deixat de dir… Sempre queda el pensar si es podria haver resolt d’una altra manera".  Per aquest motiu, el CSMA també n'està preparat al respecte. Es tracta de "l'atenció a les segones víctimes", com bateja Callorda, i és el tracte cap a aquells especialistes que reben un impacte emocional gran després d'una situació traumàtica.