CARRERS DE TERRASSA | Un alcalde repetidor i impulsor d’un col·legi

Els polítics que han governat aquesta població tenen presència en el nomenclàtor, però també és per altres intervencions que no tenen a veure

Publicat el 24 d’agost de 2025 a les 09:38

La política té molta incidència en la tria definitiva d’alguns dels carrers, vies o places d’aquesta localitat. Personatges que, especialment, han liderat el consistori des de la seva posició d’alcalde, apareixen a les plaques espargides per la ciutat i, també, formen part dels espais reservats a ciutadans il·lustres que s’han homenatjat de diverses maneres, tot recordant la seva trajectòria. Hi ha casos, tanmateix, que la persona honorada amb un recordatori a la via pública, també han sigut protagonistes d’altres accions que han col·laborat a millores o a novetats que, a la llarga, han sigut destacades.

Jaume Vallhonrat i Rovira va ser alcalde d’aquesta ciutat en dues ocasions. Com consta a la pàgina oficial de l’Arxiu Municipal, primer ho va ser de l’1 de gener de 1869 fins al 2 de gener de 1876, ocupant el càrrec que havia ostentat fins llavors Antoni Galí i Coma i, la segona etapa va començar el 5 de gener de 1876 i va acabar el 28 de febrer de 1877, entremig de les alcaldies d’Ignasi Amat i Galí i Jaume Colomer i Forrellat.

Nascut l’any 1815, Vallhonrat, segons l’Ajuntament, va ser “alcalde de Terrassa en diferents règims polítics” i també va ser un dels fundadors del Col·legi Terrassenc. El seu retrat està situat a la Galeria de Terrassencs Il·lustres des de l’any 1926. Va morir a 1896.

 

  • Placa del carrer de Vallhonrat

Es va inaugurar

L’any 1864 es va inaugurar el Reial Col·legi Terrassenc (llavors en la seva versió castellana), que, a partir de 1901,va agafar el cognom d’Escoles Pies, el que ha perdurat en el temps. Ara, tothom coneix aquest centre d’ensenyament com a Escola Pia o, amb un apel·latiu més del poble, Can Colapi.

Es poden trobar per la xarxa unes “Notas Biogràficas” de Vallhonrat, de quan es va col·locar el retrat a la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb dos detalls: que fou caporal de partit del Sometent i se l’anomena “eximio patricio”. Eren temps de pompositat extrema.