Entrar en un bar de Terrassa i trobar una o diverses màquines escurabutxaques no és un fet gaire especial per als ciutadans. Segons les dades del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya recollides per l'ACN, a la nostra ciutat hi ha 442 establiments amb alguna d'aquestes màquines de jocs d'atzar. Això suposa que la localitat té 19,4 llocs on és possible jugar per cada 10.000 terrassencs. Comparant-ho amb altres municipis vallesans, Terrassa tindria una ràtio d'establiments amb escurabutxaques per cada 10.000 habitants inferior a Barberà del Vallès (26,8), Rubí (23,3) o Sabadell (21,1), però molt superior a d'altres, també molt a prop, com Vacarisses (7,9), Sant Cugat del Vallès (5,4) o Matadepera (3).
Aquestes dades, si es creuen amb la renda per càpita mitjana dels municipis, mostren una correlació inversa entre la riquesa dels municipis i el nombre d'escurabutxaques que hi ha allà. Això significa que, com més renda per capita tingui un municipi, menys escurabutxaques per cada 10.000 habitants n'hi ha. Més concretament, a escala catalana, l'oferta d'escurabutxaques és un 40% més elevada en zones amb rendes baixes que amb unes rendes majors. "Un ric ludòpata juga molt a la loteria o va molt al casino, però les màquines escurabutxaques estan preparades per a gent que no pot gastar gaire", ha explicat al Diari de Terrassa el psicòleg terrassenc Daniel Velázquez.
"Pots anar amb la idea de ficar les monedes del canvi quan portes tres o quatre tirades t'avisen que, per exemple, amb tres repeticions més, el premi es multiplica per 15 o per 30", ha alertat Velázquez, que també ha remarcat "és en aquell moment quan les persones obreres, que pensaven gastar només unes monedes, comencen amb un problema seriós d'addicció".
- Preus molt baixos, una resposta gairebé immediata i un disseny addictiu és la fórmula problemàtica de les escurabutxaques
- Lluís Clotet
Porta d'entrada a la ludopatia
Però, per què són addictives? El psicòleg de Terrassa explica que, com "no exigeixen gaire monedes, ni comprar un bo de tirades", juntament amb els preus baixos (d'entre 0,5 i 1 euro per tirada), no s'acaba de ser conscient dels diners malgastats fins que ja no ets jugant. També, a diferència de les altres modalitats de jocs d'atzar, com casinos i loteries, que requreixen de cert temps d'espera i, per tant, donen espai a una certa reflexió per part de l'usuari, aquestes màquines donen el resultat gairebé a l'instant. "A més, hauríem de sumar que les escurabutxaques estan dissenyades per un equip multidisciplinari que es dedica a estudiar tots els colors, la música i la resta d'estímuls per fer-la molt atractiva des de lluny i en qualsevol situació", ha apuntat.
Tots aquests factors fan que les persones, una vegada juguen, s'enganxin amb certa facilitat. "De les 120 primeres visites anuals, entre el 70 i el 75% són per les màquines, i la resta es reparteixen entre jocs en línia, apostes o ruletes", ha explicat la psicòloga i coordinadora de la Unitat d'Addiccions Comportamentals del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), Núria Aragay, en declaracions al Diari de Sabadell.
Tant Velázquez com Aragay coincideixen en el fet que l'impacte de desenvolupar una ludopatia pot resultar molt negatiu, no només per al pacient, sinó que també per al seu entorn. "Afecta a l'autoestima perquè et sents malament per haver perdut uns diners que no volies gastar i perquè afectes també el teu entorn, per exemple, perquè ho amagues als éssers estimats, i això afecta a la teva coherència", ha resumit Velázquez.
A part de la salut mental, el joc que proporcionen les màquines escurabutxaques també deterioren la salut econòmica de les famílies de les persones ludòpates. "Ens hem trobat amb gent amb deutes seriosos derivats del joc", ha exposat la doctora del CST. Daniel Velázquez, per la seva banda, avisa que la pèrdua de diners per aquests aparells no és només qüestió dels "ludòpates més empedernits", sinó que també comporta conseqüències negatives a aquells jugadors que, sense estar en un estat d'addicció total, tenen el costum de fer servir les escurabutxaques. "A final del mes s'adonen que tenen un petit problema a causa dels diners que gasten i que no haurien o no planejaven gastar", ha remarcat.
- Tant les institucions públiques com els establiments on hi són reben ingressos per l`ús de les escurabutxaques
- Lluís Clotet
Els bars, l'altra cara de la moneda
Les màquines escurabutxaques se solen veure a bars i cafeteries, sobretot aquells que són de "tota la vida". Tampoc és cap secret que aquests negocis obtenen beneficis amb l'ús d'aquests aparells, ja que part de la recaptació se la queda l'establiment. L'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya (Andemar) defensa que aquests ingressos poden marcar la diferència entre que un bar pugui o no aixecar la persiana cada dia. "Si no és el salari d'un cambrer, com a mínim cobreix moltes de les despeses de l'establiment", ha assegurat a l'ACN Carlos Duelo, president d'Andemar i director de relacions institucionals de CIRSA, l'empresa multinacional de joc fundada a Terrassa. A més, Duelo ha assegurat que els restauradors reben "formacions" respecte a la problemàtica de la ludopatia.
També són una font d'ingressos important per a les institucions públiques. Només a l'any 2024, la Generalitat va recaptar gairebé 141 milions d'euros en concepte de tributs provinents de les escurabutxaques, sumades a les que hi ha a casinos i altres locals dedicats en exclusiva al joc.
Tot i això, des de la mateixa associació apunten que la presència d'escurabutxaques és cada vegada inferior, una tendència que respon a una transformació progressiva del sector de la restauració, que està veient com cada vegada més bars de barri, on és convencional tenir una escurabutxaques, deixen pas a establiments més especialitzats, i a l'augment del joc en línia, una àrea del joc d'atzar menys estigmatitzada i més accessible.
