La cultura popular agafa embranzida

Actes celebrats aquest cap de setmana, com el Ball de Gitanes, la Gran Bogeria o la Festa de les Voltes, evidencien la vitalitat de les entitats. Any rere any, l’activitat creix amb nous actes i la incorporació del jovent a colles noves i antigues

  • Un conductor drogat i carregat de pastilles a Terrassa
Publicat el 24 de febrer de 2025 a les 18:27
Actualitzat el 24 de febrer de 2025 a les 19:30
Terrassa viu els últims dos anys una potent revifada de la cultura popular, com s’ha pogut veure aquest passat cap de setmana, amb l’alta participació en el Ball de Gitanes, el gran ambient al carrer durant la cercavila de gegants de la Gran Bogeria o en l’estrena de la Festa de les Voltes al Segle XX. El gruix d’actes del calendari de la cultura popular comença normalment per aquestes dates, amb el Carnaval a tocar, però la veritat és que durant l’hivern no s’han deixat de fer coses. El president de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana, Artur Moncal, explica que “tota l’expressió de cultura popular ha anat creixent any a any, però darrerament hi ha hagut tres fets significatius molt importants: la gran Ballada Popular de Gitanes, que ha doblat participants en només un any de vida; el ball conjunt dels capgrossos i nans amb motiu del dia de la festa dels Capdidats, el juny; i després, per Festa Major, el 2023 vam crear un espai de trobada de la cultura popular, la Taifa, que s’ha convertit en un dels punts neuràlgics de la festa”. [caption id="attachment_579828" align="aligncenter" width="700"] Un moment de brindis amb ratafia durant el Ball de Gitanes / Lluís Clotet[/caption] A la pròxima Festa Major, la intenció de la Coordinadora és consolidar aquest espai de trobada, un cau de cultura que s’amenitza amb petites mostres d’activitats i concerts d’arrel tradicional, a la plaça del Torre del Palau. Una de les sorpreses més grans dels últims mesos ha estat – a més – la Baixada de les Vaques, el passat 28 de desembre. “Va ser una festa molt participada que segurament tindrà continuïtat”, descriu Moncal. Aquests quatre són actes que són innovadors i que han tingut tots una gran acollida del públic, superior a les previsions dels organitzadors. Però a Terrassa hi ha 36 entitats de cultura popular “que van fent i no paren”, fa èmfasi Moncal. Una de les primeres cites del calendari del 2025 van ser els Tres Tombs el 8 i 9 de febrer, tot i que als barris s’han anat fent accions més petites de cultura popular que també sumen. Per recollir tota la informació de les activitats que es fan a la ciutat la Coordinadora de Grups de Cultura Popular edita cada any un calendari que inclou les principals dates i que es pot comprar a les llibreries de la ciutat. Tot apareix allà. A més de les activitats esmentades, hi trobem cites com la Culturassa del 5 d’abril o les diades dels Castellers i els Minyons el novembre. Dàlia Soriguera, veterana de l’Esbart Egarenc, explica que un dels motius de la revifada és “la incorporació dels joves a noves colles i també a les que ja existien”. Soriguera posa d’exemple els grups creats els últims anys com la Mulassa, l’any 2023, i els Gegants Bojos, el 2019. “Hi ha un bon futur per tota la cultura popular”, valora. [caption id="attachment_579877" align="aligncenter" width="700"] La cercavila de la Gran Bogeria, organitzada pels Gegants Bojos de Terrassa / Pol Ortega[/caption] Hi coincideix una altra veterana, Rosa Grau, membre històrica del grup de nans i capgrossos. “En la transició tot va començar amb el Carnestoltes el 78, i després amb els Minyons i els Castellers el 1979 i 1980; va ser un moment en què tot es va activar i va ser molt divertit, però posteriorment es va estancar i ara fa un parell d’anys que ha tornat a agafar embranzida”, relata Grau. Rosa Grau també ha participat de la Ballada de Gitanes del passat cap de setmana. “Ballava de parella amb la meva filla i ha estat molt emotiu, hem pogut anar a assajar juntes i compartir aquest cuquet per la cultura”, destaca. “La veritat és que està molt bé que es facin coses. Amb els Gegants Bojos, la Mulassa, s’han començat a fer més festes; abans faltaven festes en algun moment determinat de l’any, potser tot s’acumulava més a l’estiu”, comenta aquesta històrica dels capgrossos.

Ballada històrica de capgrossos

Al grup de nans i capgrossos, segons Grau, “també ha entrat gent nova, estem assajant sovint i fent més actuacions que mai”. S’han fet balls nous com el de la Festa del Ginjoler, el 13 d’octubre, i hi destaca també el fet que tots els capgrossos sortissin a ballar a la Plaça Vella aquest any passat coincidint amb l’elecció del Capgròs de l’Any. La iniciativa de fer un capgròs a una persona coneguda de Terrassa es va encetar l’any 1982 i gaudeix d’una gran popularitat, però el 2024 per primera vegada es va fer la ballada històrica amb la totalitat dels capgrossos, a la plaça Vella. “Perquè n’hi ha tants que darrerament no els veiem tots, i l’any passat vam aconseguir que ballessin tots”, descriu Moncal. “Treure tots els capgrossos en la presentació de candidats a Capgròs de l’Any va ser un repte, però ens va ajudar molta gent i n’ha sortit un grup de voluntaris”, assenyala Grau.

Un element de cohesió

Per Artur Moncal, la cultura popular és “un gran element de cohesió, tant per atraure gent nova com forjar vinculació amb la ciutat”. Sobretot perquè “es presta a compartir un somriure o una mirada. A vegades participant en un ball, ja hi trobes una porta d’entrada”. “Terrassa és un lloc on arriba gent nova, tant de països llunyans com de la capital catalana; és una ciutat viva que pot acollir i obrir les portes als seus nous veïns i la cultura popular és una de les eines per fer-ho”, subratlla Moncal. [caption id="attachment_579931" align="aligncenter" width="700"] La Pájara, durant la Festa de les Voltes / Lluís Clotet[/caption] El president de la Coordinadora assegura que cada vegada “hi ha més actes i més participació” gràcies a la implicació de la trentena d’entitats que hi ha actives. “Alguns dels grups joves com la colla boja gegantera són relativament nous, però ja podríem dir que estan consolidats; tenen una agenda d’activitats molt destacada”, diu Artur Moncal. “La cercavila de la Gran Bogeria d’aquest dissabte va tenir un ambient excepcional amb grups convidats de fora i va ser molt lluïda”, elogia Moncal. Aquest passat cap de setmana s’ha doblat participació en el Ball de Gitanes i també hi havia prevista la celebració del 40è aniversari del Bitxo del Torrent Mitger, que s’ha suspès per la climatologia. “Estem molt activats”, celebra.

La Culturassa, la gran festa itinerant

Una de les diverses cites importants durant l’any és la Culturassa, en el qual actuen tots els grups de cultura de la ciutat i que des del 2022 cada any visita un barri diferent. “Per la Festa Major, la cultura popular està situada al punt més cèntric de la ciutat, i la Culturassa intenta ser una ocasió en què aquesta va per tots els barris i fan una petita mostra de la seva especialitat”, subratlla Artur Moncal. Enguany la cita serà el 5 d’abril.

Alguns dels actes que vindran

1 de març Rua de Carnestoltes 5 d’abril Culturassa 25, 26 i 27 d’abril Wallpurgis - Diables de Sant Pere nord 26 d’abril Diada de Bastoners 4 de maig Festa de la Santa Creu i l’Arbre Maig 16, 17 i 18 de maig Diada de Diables de Terrassa 31 de maig Diada del Drac de Terrassa i Diada Antoni Messeguer (Geganters) 6 de juny 10è aniversari Bitxaires (Bitxo del Torrent Mitger) 7 de juny Festa dels Capdidats 14 de juny 10è aniversari Dones Heroiques (Bandolers de Terrassa) Del 1 al 5 de setembre 8a setmana de jocs al carrer 20 i 21 de setembre 52a diada aplec sardanista (Asert) 26, 27 i 28 de setembre XIII Grescafoc (Colla Jove Diables de Sant Llorenç) 4 d’octubre 42è aniversari Dracs i Bruixes de Can Boada 18 i 19 d’octubre Trobada dels Gegants Bojos 19 d’octubre Concurs nacional de sardanes (Amunt i Crits) 25 i 26 d’octubre Diada de Diables de la Maurina 1 i 2 de novembre Diada de Castellers 15 i 16 de novembre Diada de Minyons