Aquest 9 de març farà 5 anys des del primer cas de covid a Terrassa, un pacient que va ingressar a l’Hospital de Terrassa del CST amb problemes respiratoris. Pocs dies després, l’estat espanyol va decretar l’estat d’alarma per la pandèmia generalitzada suposant un confinament estricte. Només els professionals que desenvolupessin tasques fonamentals per la societat podien sortir. I el sector més fonamental aquells dies era, evidentment, el sanitari.
La sanitat és, segurament també, el sector que més ha après d’aquells dies d’
incertesa. Ara, potser no tot són respostes a aquelles incerteses, però sí que es pot afirmar que el sistema està molt més preparat. L’
Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) va crear l’any
2022 el
Servei de Malalties Infeccioses per centrar els esforços i responsabilitats de l’Hospital en aquest àmbit directament. La seva cap,
Esther Calbo, explica que “la infecció és una patologia freqüent i és necessari un grup de persones especialitzat en aquest àmbit per fer-hi front. Des del servei s’assumeix la responsabilitat de transmetre el coneixement a la resta de sectors”.
L’
Hospital Universitari de Terrassa - CST també va patir un gran canvi a nivell estructural, i és que
CatSalut va finançar una
planta sencera de l’edifici per tal que, si fos necessari, es poguessin fer
aïllaments. “És una planta preparada que no la teníem abans. Ara la utilitzem com una planta normal. Però en cas de necessitat es podria utilitzar. Són uns espais que tenim per destensionar, per esponjar. Hem guanyat espai i prevenció”, explica
Antònia Villalba, cap d’infermeria del CST.
A l’àmbit dels procediments interns de treball, Villalba ha observat canvis, sobretot, a nivell d’organització, amb el
pla de contingència: “Abans ja el teníem, però era una cosa com molt
teòrica. Ara hem vist i après com de veritat funciona”, explica la cap d’infermeria del CST, a la vegada que afegeix que “hem adquirit moltes competències i molta agilitat a l’hora de gestionar brots a una planta de malalties respiratòries”.
Tot i aquest canvi de mentalitat a nivell sanitari, Esther Calbo apunta que no ha acabat de traslladar-se del tot a la societat, i posa l’exemple de la
vacunació: “No hem rebut un impacte suficient en aquesta necessitat. Ho hem vist enguany amb la grip, amb les xifres que vorejaven el
60%-70% en gent gran, i ens preocupa”, alerta la cap del Servei de Malalties Infeccioses de la Mútua.
I no troba una explicació concreta a aquesta qüestió, Calbo: “No és una presa de decisió basada en l’evidència científica. Hi ha molts motius més que evidents per fer-hi cas després de l’alta transmissió i mortalitat de la pandèmia, però potser té a veure amb el
cansament de la població”. Villalba hi coincideix dient que “sembla que tothom vol
oblidar-ho perquè ho vam passar molt malament”.
Expertes, què n’hem après de la pandèmia?
Antònia Villalba , cap d’Infermeria CST
“Durant la pandèmia estàvem en un moment hipersensible”, argumenta Villalba, i diu que amb el pas del temps “potser hem après menys del que esperàvem aprendre quan va passar, es va difuminant tot”. La cap d’Infermeria del CST parla de la dualitat actual que viu la societat, ja que “volem oblidar, però també hem d’aprendre i procurar que si tornés a passar, estiguem tots preparats”.
Ara bé, Villalba també trenca una llança en favor de bona part de la població, perquè “han quedat tics de protecció personal i de protecció de l’entorn que ens fan ser conscients dels perills de contagis”. Villalba ressalta dos exemples per sobre de tot, que són el fet de ventilar els espais plens de gent, però sobretot, l’ús de la mascareta.
[caption id="attachment_581817" align="aligncenter" width="700"]
Antònia Villalba, cap d'ifermeria del CST Hospital de Terrassa / Nebridi Aróztegui[/caption]
Esther Calbo, cap del Servei de Malalties Infeccioses de MútuaTerrassa
“Som més sensibles amb la transmissió de les malalties respiratòries”, destaca Calbo. La doctora ressalta aquí l’ús de la mascareta al transport públic, o al mercat, per exemple, però sobretot, “quan estem en situació infecciosa o de vulnerabilitat”. Malgrat això, Calbo no ha observat un gran canvi a la societat després d’haver viscut la pandèmia, i considera que “tenim una alta capacitat per oblidar. Cal recordar que a l’inici, al març, hi havia una mortalitat del 16% dels infectats en covid, és impossible oblidar el col·lapse sanitari que es va viure”.
En general, descriu que “hem après anècdotes de la pandèmia, i també rutines importants s’han acabat adoptant com la higiene de mans. Però no hem tingut canvis substancials. L’impacte ha estat petit en comparació a la magnitud de la pandèmia.”
[caption id="attachment_441269" align="aligncenter" width="700"]
Esther Calbo, cap del Servei de Malalties Infeccioses de MútuaTerrassa / Nebridi Aróztegui[/caption]
