Un terrassenc rep el primer doble trasplantament pediàtric de cor i fetge de l'Estat

La Vall d'Hebron ha fet el primer doble trasplantament pediàtric de cor i fetge de l'Estat. La cirurgia va durar 16 hores i es va dur a terme a finals de 2024. Hi van participar 30 professionals i per primera vegada va aplicar-se una tecnologia anomenada Perfusió Oxigenada Hipotèrmica (HOPE) per oxigenar el fetge i preservar-lo fora del cos més temps, evitant la isquèmia. Així, l'operació de cor es va poder desenvolupar amb més calma i sense necessitats d'anar a contrarellotge. La intervenció ha permès que l'Anas, un noi de 16 anys, de Terrassa, que va néixer amb un únic ventricle, recuperi la seva vida, pugui tornar a l'institut Investigador Blanxart el setembre, preparar-se per fer el doble grau de Física i Matemàtiques i fer realitat el seu desig d'anar a Port Aventura. Els infants que com l'Anas neixen amb cardiopaties congènites es veuen obligats a sotmetre’s a diverses operacions pal·liatives quan són petits per arribar a l’edat adulta i tenir una bona qualitat de vida. Tot i que es tracta d’intervencions que solen donar bons resultats, també poden generar algunes complicacions que molt sovint només poden resoldre’s amb un transplantament. Raúl Abella, cap del servei de Cirurgia Cardíaca Pediàtrica de la Vall d’Hebron, ha detallat la darrera operació que se li va fer al noi quan era un infant va ser una cirurgia de Fontan, un procediment per redirigir la sang venosa cap als pulmons sense passar pel ventricle, cosa que millora l’oxigenació. En concret el que es fa és desconnectem les venes cava del cor per connectar-les a l’artèria pulmonar. D’aquesta forma les vies de circulació sanguínia s’adapten per permetre que la sang arribi als pulmons, perquè el cor no pot fer-ho de manera normal. A banda de requerir controls constants, els pacients que se sotmeten a aquesta cirurgia corren el risc de patir una fallida cardíaca, hipertensió pulmonar o problemes hepàtics. Jesús Quintero, cap de la Unitat d'Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric del centre, ha remarcat que “la circulació modificada en aquest tipus de cirurgia pot afectar també el flux sanguini al fetge, causant un estancament de sang a la vena hepàtica”. Segons Quintero, això provoca una congestió crònica que pot evolucionar cap a fibrosi hepàtica, cirrosi i altres trastorns hepàtics. Així, ha relatat que aquest va ser el cas de l’Anas. Ha dit que fins als 13 anys, el noi feia vida normal, anava a l’escola, jugava i feia esport. Malauradament en els darrers dos anys el seu estat de salut es va anar “deteriorant” i va arribar un punt en què ja ni tan sols sortia de casa. Ferran Gran, coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric de l’hospital barceloní, ha detallat que “tenia una qualitat de vida molt dolenta, no podia anar a l’escola que és el que més li agrada i havia d’estudiar a casa amb un professor domiciliari”. A més, com a conseqüència d’un flux sanguini lent, “l’Anas retenia líquids, s’inflava i es cansava moltíssim”. El jove havia de seguir una dieta feta a mida per l’equip de nutrició de Vall d’Hebron i havia d’acudir a l’Hospital de Dia Pediàtric cada 15 dies per fer tractament i rebre una transfusió d’albúmina, la proteïna de la sang. Els especialistes han explicat que a més del cor i fetge, aquests pacients poden desenvolupar fibrosi hepàtica i cirrosi i també poden tenir problemes a l’intestí, com va passar-li a l’Anas. A més, han dit que un 5% d’aquests casos acaben desenvolupant un càncer.

Una decisió delicada

Els especialistes han explicat que veient la situació en què es trobava el pacient, van determinar que calia fer-li un trasplantament de cor. Han assegurat que donat que el fetge també es trobava en un estat delicat, van posar sobre la taula la possibilitat de recórrer al doble trasplantament. “La decisió es va prendre en el si d’un comitè multidisciplinari, va ser difícil i va requerir moltes reunions, no només per planificar i preveure tots els escenaris possibles durant la intervenció, sinó també per establir els timmings de tot el procediment”, ha afirmat el doctor Quintero.

Una cirurgia d’alta complexitat

Per dur a terme la cirurgia, que va durar 16 hores i va incloure la participació d’una trentena d’especialistes, es va usar una tècnica de Perfusió Oxigenada Hipotèrmica (HOPE) que consisteix a fer circular una solució oxigenada a una temperatura molt baixa a través del fetge del donant. José Andrés Molino, adjunt del Servei de Cirurgia Pediàtrica de la Vall d’Hebron, ha indicat que el sistema “permet allargar la vida òptima d’aquest òrgan fora del cos sense que es produeixi isquèmia per manca d’oxigen”. Així, l'equip quirúrgic que fa el trasplantament de cor pot disposar de més temps per fer aquesta operació i “no ha d’anar a correcuita”. Molino ha afegit que l’ús del sistema HOPE en el cas de l’Anas, també va permetre canviar el tipus de suport de circulació extracorpòria entre el trasplantament de cor i el de fetge per reduir el sagnat. “El trasplantament de cor es va fer amb un bypass cardiopulmonar, una forma de circulació extracorpòria, en la qual la màquina assumeix temporalment la funció del cor i dels pulmons per mantenir la sang oxigenada durant la cirurgia”, ha afirmat.

Una tècnica de futur

En adults, un doble trasplantament simultani de cor i fetge en un pacient amb cardiopatia congènita a l’Estat s’havia fet el 2021 a l’Hospital Gregorio Marañón. I en pacients pediàtrics, hi ha pocs centres al món amb experiència en aquest tipus de procediments quirúrgics. A Catalunya, Vall d’Hebron és l’únic centre amb equips multidisciplinaris, l’experiència i estructura per realitzar una intervenció tan complexa a escala logística, mèdica, quirúrgica, anestèsica i d’infermeria, en la col·laboració de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Tot i que no han detallat les dates, l’equip mèdic de la Vall d’Hebron ha relatat que prèviament al cas de l’Anas, el doble trasplantament es va intentar en una altra pacient. Han dit que la intervenció va anar bé, però que durant el postoperatori la petita va desenvolupar un limfoma hepàtic que no va poder superar.

Una nova vida 

Com la resta de persones trasplantades, en els primers mesos després de l’operació l’Anàs haurà d’estar a casa per la immunosupressió i sotmetre’s a controls continuats. Els metges han destacat la “força de voluntat” del jove i han dit que el seu temps de recuperació ha estat “excepcional”. L’Anas s’ha mostrat eufòric i molt emocionat de poder recuperar la seva vida. Ha dit que la previsió és que el mes de setembre vinent pugui tornar a l’institut Investigador Blanxart i començar primer de Batxillerat en un centre, rodejat de joves de la seva edat. “M’agradaria entrar al doble grau de Física i Matemàtiques”, ha explicat. A més, ha celebrat poder tornar a gaudir de plats fins ara prohibits per l’excés de greixos que duien com la paella i ha dit que a curt termini confia a poder anar a Port Aventura.