Sovint, en l’àmbit esportiu, es ven la imatge que Terrassa està dividida entre hockey i futbol. Res més lluny de la riquíssima realitat poliesportiva local. Parlem amb dos egarencs que dirigeixen dos dels clubs més grans de la ciutat, l’Atlètic (Josep Maria Biosca) i el Jabac (Carles Mota). “He vist molts partits de hockey a la meva vida. D’uns anys ençà, amb el canvi de reglamentació, és un esport que m’encanta. Tinc molts amics a l’Atlètic i a l’Egara. Fins i tot familiars”, assenyala Carles Mota, responsable d’un club de futbol que aglutina més de 600 futbolistes. Per la seva banda, Josep Maria Biosca, president de l’Atlètic, el club amb més llicències del hockey espanyol amb més de mil, diu: “Vaig ser soci del Terrassa fa uns anys, a l’època de Masdefiol, però últimament no hi vaig. A veure l’Espanyol sí”, comenta Biosca.
“Des de fa molts anys, el Terrassa FC no és el d’abans. Es va girar tot. S’ha transformat en un club que no és el club de tots els terrassencs. La gent de futbol de la ciutat no va al camp del Terrassa. I abans sí”, matisa Mota. Biosca sosté que “els clubs de hockey som com un oasi. Aquest és un esport molt nostre”. “És un món diferent, amb una altra mentalitat. El futbol està massificat”, matisa Mota.
Ambdós coneixen casos de jugadors que han passat del hockey al futbol. I a l’inrevés. Coincideixen que a la ciutat li falta un club que faci de pal de paller. “Ens cal un gran equip professional, dels que donen nom a la ciutat”, diu Biosca. “Calen referents. Girona, una ciutat molt més petita, té un equip de futbol i un de bàsquet a l’elit”, rebla Mota.
