Tejidos Benito, botiga de barri: "La millor propaganda? El boca-orella, i més en un carrer sense sortida"

L'any 1974, en un atzucac i sense cap altre comerç al seu voltant, va néixer Tejidos Benito al carrer de Josep-Vicenç Foix, al barri de Can Boada Casc Antic. El projecte el van impulsar Benito Santos Pérez —un jove d’Hervás (Càceres) que havia arribat a la ciutat amb 16 anys— i la seva dona, Tere Oliva, qui prèviament regentava una merceria al carrer de Velázquez, a la Maurina.

En aquells inicis, la botiga no tenia ni tan sols rètol a la façana i funcionava amb dues àrees ben diferenciades: la confecció i el gènere de punt de la Tere, i la venda de teixits a l’engròs i al detall d’en Benito. Per aquest motiu, el nom original era Confecciones Tere y Tejidos Benito. Eren temps d’un model comercial basat en la confiança absoluta; les veïnes s’emportaven el gènere i l’anaven pagant de mica en mica. “Abans es fiava molt. S’apuntava la compra a la llibreta i les clientes venien cada setmana a pagar”, recorda la filla dels fundadors, Mayte Pérez. 

Amb només 12 anys, la Mayte ja s’encarregava de portar els llibres de comptabilitat del seu pare. Més tard, combinant-lo amb els seus estudis, va començar a treballar a la botiga com a dependenta. L’any 2014, va prendre el relleu generacional definitiu i va reestructurar el negoci. L’arribada de grans comerços com l’Esclat de l’avinguda de Josep Tarradellas va obligar-la a reinventar-se. Van desaparèixer peces com mitges, pijames o roba interior perquè, admet, “no podem competir amb aquells preus”. Avui la merceria es limita als estris de costura i el protagonisme recau sobretot en els teixits. També va deixar la venda a l’engròs l’any passat, quan la majoria dels seus clients professionals es van jubilar. 

Segons la propietària, la pandèmia va marcar un abans i un després. L’auge de les compres per internet va reduir les vendes tradicionals i, tot i plantejar-se vendre en línia, ho va descartar. “Prefereixo veure la gent. Quan compro, ho faig pensant a qui li vendré”, resumeix. Lluny de resignar-se, va optar per buscar noves fórmules. Fa tres anys va impulsar els tallers de costura al mateix local, i s’han convertit en un espai on, més enllà de cosir, s’han creat vincles i amistats: “Les veïnes venen per passar l’estona i fer teràpia”. 

Mentre prepara una reestructuració de la botiga per adaptar-la al fet de treballar sola, la Mayte té clar quin és el secret per continuar oberta més de mig segle després: “El tracte personal, assessorar i dir la veritat”. En un món cada vegada més digital, defensa que el valor diferencial continua sent la proximitat. "La millor propaganda? El boca-orella, i més en un carrer sense sortida”.