Així es viu un dispositiu de control policial a l'estació de Terrassa Est

L’estació de Terrassa Est va rebre, aquest dimarts a la tarda, la visita de vuit agents de la Policia Municipal de Terrassa, uniformats amb les seves habituals indumentàries. El caporal i l’inspector van organitzar l’equip -agents de l’Àrea de Proximitat- amb precisió: alguns es dirigirien a cobrir les arribades dels combois que anaven cap a Manresa, mentre que altres supervisarien els passatgers en direcció a Barcelona. Mentrestant, agents de la nova unitat de Policia Administrativa i d’Informació (UPAI), amb aspecte de civils, es difuminaven entre la multitud de l’andana, observant amb atenció. “És important fixar-se en el llenguatge no verbal, en com es mostren inquiets, en alerta”, va comentar un d’ells. La seva missió no és intervenir de manera directa, sinó detectar i comunicar possibles comportaments incívics als agents uniformats que esperen a l’entrada.

Quan va arribar el primer tren i els passatgers van començar a baixar, els primers controls van començar de seguida. “Hola, bona tarda, esperi aquí un moment, quin és el seu nom?”, se sentia repetidament mentre els agents identificaven les persones seleccionades per les observacions dels companys de paisà. Els perfils solen ser joves, homes d’entre 18 i 30 anys. La majoria va col·laborar de seguida; quan se’ls va preguntar si portaven substàncies il·lícites, van confessar i entregar el que tenien, assumint la denúncia corresponent.

Drogues, navalles i DNIs 

Hi va haver, però, casos que van generar més tensió. Un home detectat amb marihuana va intentar resistir-se, dient que era per ús personal i de mala qualitat: “Això no fa ni efecte”, insistia. Els agents van mantenir la calma i li van explicar que la tolerància a la droga a Terrassa era zero, i que qualsevol quantitat, per petita que fos, comportava sanció i denúncia, amb multes que podien arribar als 600 €. Finalment, l’home va col·laborar i, amb un toc d’ironia, va acabar dient: “Gràcies, senyors agents, han estat molt amables”.

Durant el control, també es va detectar la tinença d’armes blanques. Alguns individus portaven cúters i un altre, tres tipus de navalles diferents. Totes van ser requisades, i fanàtic de les navalles, denunciat. Els agents expliquen que aquestes mesures, tot i ser rutinàries, són essencials per la seguretat de l’estació i dels viatgers: “Les persones passen molt temps als trens i a les andanes; incidir en la seva seguretat suma a la tranquil·litat de tots”, afegeixen.

Els identificats sovint no portaven documentació i, en alguns casos, no parlaven ni català ni castellà. La identificació sol ser ràpida, amb consultes via walkie-talkie a la central per confirmar dades. En un cas destacat, un home amb requeriment judicial havia canviat de domicili sense notificar-ho; gràcies al control, es va localitzar el seu nou domicili i se li va comunicar la citació pendent.

Escapolida d’un centre de menors

Un dels moments més intensos va arribar amb la identificació d’una menor, acompanyada d’un noi. La jove portava una cigarreta que, segons va confessar, contenia cocaïna. Tal com marca el protocol, l’agent que va realitzar el registre era de sexe femení. La situació es va complicar en descobrir que la menor s’havia escapolit d’un centre de menors de Sabadell. Un cotxe patrulla la va traslladar fins a la comissaria i va ser el centre qui, finalment, va assumir la responsabilitat de tornar-se’n càrrec. Uns minuts més tard, dues menors més van arribar des de Sabadell, van reconèixer la seva amiga i van adoptar actitud desafiant envers els agents. Tot i les bromes i insults constants, els policies van aconseguir identificar-les també.

Més enllà de les denúncies

Mentre es desenvolupaven aquests escenaris, el caporal i l’inspector reflexionaven sobre l’objectiu d’aquest tipus de controls: “Quan els delinqüents veuen que les estacions de Terrassa estan controlades, s’ho pensen dues vegades abans de venir. És un mètode dissuasiu.” La Policia Municipal també col·labora amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) en la identificació de persones que podien estar cometent frau al transport públic. A Terrassa Est, tot i no tenir competència per sancionar directament, els ajuda a establir perfils i prevenir conflictes. La presència policial actua, sovint, com a factor dissuasiu: alguns passatgers, en veure els agents, decidien no entrar sense bitllet i giraven cua.

Durant tota la tarda, les identificacions es van succeir sense interrupció. Els agents de paisà observaven, detectaven actituds sospitoses i comunicaven als uniformats qui calia identificar. El procés era meticulós, però àgil, amb especial cura en les situacions de risc: persones amb armes, drogues o requisits legals pendents.

Finalment, el control va concloure amb 29 identificacions, de les quals quatre van acabar amb denúncies: una per tinença d’arma blanca i tres per substàncies prohibides. Una altra identificació va permetre localitzar una persona amb requeriment judicial i també la menor escapolida d’un centre de menors. La combinació de la presència visible de la Policia de Barri i la discreció de la UPAI va permetre que l’operatiu fos efectiu sense generar alarmisme entre els viatgers.

Els agents coincideixen que l’eficàcia dels controls no es mesuren només en denúncies, sinó també en la prevenció de futurs delictes. La vigilància constant, la col·laboració entre unitats i la rapidesa en les identificacions creen un ambient segur i dissuasiu. “El nostre objectiu no és només intervenir quan hi ha un incident, sinó que la presència policial per si sola serveixi per mantenir la convivència i la seguretat a l’estació”, conclouen.

Aquella tarda, entre passejos d’andanes i intercanvis via walkie-talkie, els agents van mostrar un doble rostre de la policia: la discreció de la UPAI, sempre alerta però invisible, i la presència visible de la Policia de Barri, que actuava com a element tranquil·litzador i de control.