Andreu Buenafuente, pessimista respecte al futur del pòdcast: "Si no fos per la ràdio no existiríem"

El nom d'Andreu Buenafuente cada vegada està més vinculat al de Terrassa. A més de gravar el seu programa "Futuro Imperfecto" a LaFact, també ha participat en el JPOD Terrassa 2025, unes jornades amb conferències, xerrades i tallers focalitzats en el món del pòdcast, on ha parlat de les dificultats d'aquest mode de creació de continguts i de la seva experiència al capdavant de la productora El Terrat. Abans d'entrar en matèria, però, no s'ha estat d'assenyalar aquesta relació amb la capital del Vallès Occidental i ha fet broma assegurant que ja podria fer el pregó de la Festa Major terrassenca. "Crec que està trigant, l'alcalde", ha fet broma.

Tot i aquest inici humorístic, tan característic de Buenafuente, el to de la conferència ha estat seriós i més aviat pessimista respecte a l'estat de la indústria del pòdcast. Tant ell com el responsable de l'àrea de pòdcasts d'El Terrat, Mia Font, han assenyalat que "la cosa està molt malament" i que no esperen "res de les plataformes d'streaming". Durant i després de la pandèmia, empreses com Spotify, Podimo o Ivoox van invertir molts diners a comprar pòdcasts en exclusiva, ja que el confinament gairebé mundial va generar un augment massiu de la demanda d'aquest tipus de continguts. Ara bé, a mida que tot ha tornat a la normalitat, aquestes plataformes han començat a posar menys diners als pòdcasts fins el punt, en alguns casos, de no pagar res als creadors.

De fet, el refugi del programa dirigit pel mateix Andreu Buenafuente i l'humorista Berto Romero, "Nadie sabe nada", que ja compta amb 13 temporades, gairebé 500 episodis i encara està en emissió, ha estat el que a priori hauria d'haver estat el seu competidor natural. "Si no hagués estat per la ràdio, el 'Nadie' no existiria", ha destacat Buenafuente, i ha afirmat que no entén com "no pots viure només d'això quan tens un dels pòdcasts més escoltats a Espanya, amb milions de seguidors". 

Col·lisió entre vídeo i pòdcast

"Una pertorbació de la força prou gran". D'aquesta manera ha definit Buenafuente la irrupció del vídeo al món dels pòdcasts, una qüestió que cada vegada és més comuna dins el panorama i que acaba per desdibuixar l'essència de molts productes pensats en exclusiva pel format àudio. "Moltes vegades, l'únic que fa és afegir soroll i embruta les plataformes de pòdcasts", ha opinat Font. El problema, ha mencionat el cap de pòdcasts d'El Terrat, és que el format vídeo és una exigència de les plataformes per tal que els comprin productes. "Quan [les plataformes i marques] venen a la productora et demanen d'entrada el vídeo", ha relatat, una cosa que acaba per encarir el producte final fins gairebé arribar a doblar el preu original i genera "una quantitat enorme de maldecaps".

Buenafuente ha estat més taxatiu: "El vídeo-pòdcast és un programa de televisió de baixa qualitat", ha afirmat amb rotunditat l'humorista. De fet, ha explicat la seva experiència com a podcaster al "Nadie sabe nada", el qual havien de gravar també en vídeo per raons contractuals, alhora que era el presentador d'un programa de televisió emès per Movistar +. "Nou de cada deu persones que em paraven pel carrer eren per un programa de ràdio que veien a través de Youtube i que gravàvem en un plató que no era un plató, sinó que era el soterrani d'un teatre amb tres càmeres voluntarioses", ha apuntat, i ha afegit que això el feia "explotar el cap".

Per aquesta raó, tots dos han reivindicat que el paper de l'àudio sempre ha de ser el principal en un producte de pòdcast. "Tot s'ha d'explicar i s'ha d'entendre des de casa i sense veure-ho", ha comentat Buenafuente, mentre que Mia Font ha proposat començar per la part "fàcil": "Per què no vas cap al pòdcast, crees una audiència, que serà molt més fidel, i, quan vulguis, ho graves en vídeo?", s'ha preguntat.

Falta valentia i ambició

Un altre aspecte que els conferenciants han posat sobre la taula és la por que moltes marques tenen a l'hora d'utilitzar els espais dels pòdcasts per llançar les seves campanyes publicitàries. "Un exemple descoratjador és que fa dos anys vam posar-nos a buscar un patrocinador únic. Vaig dir: 'busquem un bon patrocinador, que tindrà milions d'escoltades i tampoc són tants diners' i durant un any no en va sortir cap", ha relatat l'humorista, una situació que el va deixar totalment sorprès.

Aquesta realitat és substancialment més complicada per a projectes emergents que encara no s'han acabat de consolidar en el panorama. "Les marques només van a aquells pòdcasts que funcionen", ha apuntat Mia Font, i Buenafuente ha comentat que el que sí que està en auge és que les mateixes marques creen un pòdcast propi on la presència de la marca sigui omnipresent. "Sílvia [Abril, la seva dona], porta dos dies gravant pòdcasts per cadenes de supermercats, per exemple", ha exemplificat, encara que també ha dit que "no són pòdcasts que puguin aspirar a un consum més obert, tot i que estan ben fets".

Un bri d'esperança

Després del "boom" del pòdcast a la pandèmia i la posterior decaiguda del sector està generant una espècie de cribratge on els pòdcasts de qualitat estan despuntant per sobre dels productes més mediocres, segons Mia Font. "Aquest filtre ha fet que, per exemple, hagi arribat una marca americana que vol apostar pels pòdcasts i es vol promocionar al 'Nadie sabe nada'", ha anunciat, i ha afirmat que "les marques acabaran veient el pòdcast com un espai molt rendible per a elles, perquè no han de gastar tants diners com en una campanya publicitària tradicional". Pel que fa als video-pòdcasts, Font ha apostat perquè "arribarà un moment on es diferenciaran tant dels pòdcasts tradicionals que no ens haurem de barallar entre nosaltres".

Buenafuente, per la seva part (i parlant en concret sobre el "Nadie sabe nada"), ha assegurat que "el 'Nadie' té el límit en l'esperança de vida" d'ell mateix i del seu company Berto Romero i que seguirant endavant tot el que puguin per poder continuar. "Seria un triomf poètic i romàntic de l'àudio", ha sentenciat.