L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat definitivament aquest dimarts el Pla Local d’Habitatge 2026-2031, el document que ha de marcar les polítiques municipals per afrontar la crisi residencial durant els pròxims sis anys. El nou full de ruta fixa l’objectiu de destinar el 10% del parc total d’habitatges de la ciutat a polítiques socials el 2031 i incorpora mesures per ampliar l’oferta assequible, mobilitzar pisos desocupats i reforçar el seguiment de les actuacions.
El document d’habitatge, que ha comptat amb un ampli suport, s’ha elaborat a partir d’una diagnosi de la situació residencial de la ciutat i d’un procés de participació amb els grups municipals, la ciutadania i els agents vinculats al sector. Durant el període d’exposició pública s’han presentat nou al·legacions, provinents de particulars, moviments socials pel dret a l’habitatge i representants empresarials, referents al seguiment i transparència del pla, l’ampliament del parc d’habitatge, i els habitatges desocupats, entre d’altres. La majoria s’han estimat totalment o parcialment, fet que ha permès incorporar modificacions al document inicial.
La regidora de Polítiques d’Habitatge, Lluïsa Melgares, ha destacat el procés de diàleg que ha precedit l’aprovació, amb 48 trobades amb els grups de l’oposició i la ciutadania. "No és un compromís rígid; és un compromís obert", ha afirmat. Durant la seva intervenció, Melgares ha exposat la previsió de construir mil habitatges, amb una inversió de 150 milions d’euros, dels quals 250 s’entregarien abans que acabés aquest any. El pla també planteja recuperar la construcció directa d’habitatge públic, impulsar la col·laboració publicoprivada i potenciar la rehabilitació dels immobles existents.
Entre les mesures previstes hi ha la compra d’habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte, la protecció de l’habitatge habitual i les sancions als especuladors. El document també incorpora actuacions per atendre l’exclusió residencial, millorar la gestió del parc públic i reforçar les polítiques de rehabilitació. Gràcies a les al·legacions, també s’ha incorporat la creació d’una comissió de seguiment del pla en el marc del Consell Municipal d’Habitatge i l’elaboració d’un informe anual públic amb indicadors sobre el grau d’execució de les actuacions.
El superàvit municipal, cap a habitatge, amb dos milions reservats
Un altre dels punts destacats de la sessió ha estat l’aprovació de l’aplicació del superàvit del pressupost del 2025 a inversions financerament sostenibles per un import de 6.222.430,31 euros. La liquidació de l’exercici va deixar un romanent líquid de tresoreria ajustat de 13,7 milions d’euros, dels quals 5,5 milions provenien del 2024 i 8,2 milions del 2025. La tinenta d’alcalde i regidora de Transparència, Laura Rivas, ha explicat que més de "2,2 milions d’euros es destinaran a inversions que ja estan en execució i que disposen de dotació al pressupost del 2026".
Els quatre milions restants corresponen a l’adquisició de 35 habitatges al carrer Mallorca, amb places d’aparcament i trasters, per incorporar-los al parc públic de lloguer. L’operació, que es farà a través de la Societat Municipal d’Habitatge, ja havia estat anunciada anteriorment. La resta del superàvit disponible, aproximadament dos milions d’euros, queda reservada seguint les recomanacions de l’informe trimestral d’execució pressupostària, amb l’objectiu de garantir que l’aplicació dels recursos no comprometi l’estabilitat financera municipal.
Un nou pla de mobilitat amb 42 actuacions
L’altre gran document aprovat durant la sessió ha estat el Pla de Mobilitat Urbana de Terrassa 2026-2031, que ha rebut l’aprovació inicial, també amb el suport de PSC i ERC. El tinent d’alcalde i regidor de Mobilitat, Xavier Cardona, ha explicat que el document s’estructura en "sis línies estratègiques, 24 objectius específics i 42 actuacions que es desplegaran en dues fases entre el 2026 i el 2031", recordant que el document aborda tots els àmbits de la mobilitat: els vianants, la bicicleta i patinets, el transport públic, el vehicle privat, la distribució de mercaderies i la gestió de la mobilitat. També ha defensat que el pla no és únicament un document del govern, sinó el resultat d’un procés de participació ciutadana, amb més de 350 respostes a enquestes i estudis d’opinió, a més de set sessions territorials.
Entre els objectius del pla hi ha avançar cap a una ciutat amb més espai per als vianants, ampliar la xarxa de bicicleta, fer més accessible i eficient el transport públic, millorar la seguretat dels entorns escolars i gestionar millor la circulació i l’aparcament.
L’aprovació inicial obre un període d’informació pública de 45 dies perquè la ciutadania i els grups municipals puguin presentar peticions i al·legacions. La previsió és que aquestes es resolguin entre gener i març del 2027.
ERC i PSC reclamen més compromís en la mobilitat sostenible
Tot i donar suport al document, els grups d’ERC i el PSC han expressat dubtes sobre la seva aplicació i han reclamat més ambició al govern municipal. El republicà Pep Forn ha afirmat que el seu grup comparteix els reptes del pla, però ha qüestionat algunes de les actuacions recents de l’executiu local. Ha citat, entre d’altres, la proposta de reobrir la Rambla als vehicles particulars, l’eliminació de carrils bici segregats, la retirada d’aparcaments per a bicicletes prop de les estacions i la compra de sis autobusos de segona mà de gasoil. "Diem sí a aquest pla, però estarem atents a què farà aquest govern, perquè amb aquestes últimes accions demostren que la mobilitat sostenible l’obliden massa sovint", ha advertit.
En la mateixa línia, el socialista Marc Armengol ha celebrat l’aprovació del document, però ha recordat que el pla arriba tard, ja que l’anterior havia caducat el 2021 i s’ha prorrogat fins ara. També ha considerat que el text es queda curt i que manté estudis i avaluacions que ja figuraven en el document anterior. "Donar suport al document no vol dir deixar de ser exigents. Cal més valentia i determinació", ha afirmat Armengol.
Des del PP, Marta Giménez ha qüestionat mesures com la consolidació de la zona de baixes emissions, la reducció de l’espai destinat als vehicles privats i la pacificació dels carrers. La regidora ha defensat que cal millorar la mobilitat sense perjudicar el vehicle privat, tot i que ha valorat positivament les mesures per reforçar el transport públic i ordenar la distribució urbana de mercaderies.
