Què és el que recordes dels teus inicis en el món del trial?
El que més recordo són les excursions amb el meu pare. Ell sempre hi anava, feia voltes per la Clau, a Sant Llorenç de Vall, i jo, quan em vaig fer una mica més gran, vaig començar a anar a Rellinars. Les excursions dels diumenges les tinc molt presents.
Ja el seguies amb moto des de petita?
Sí, la meva primera moto va ser una Mecatech. I després ja vaig passar a la moto de benzina, als sis anys.
Què és el que et va atreure del trial, o del motor en general, per voler continuar fins a arribar a ser professional?
Crec que el meu pare, com que sempre ha estat un gran aficionat, em va transmetre aquesta passió pel trial. Ell no havia competit mai, i potser per això m’ha encomanat tant aquesta afició. Fora de la competició, entrenant, m’ho passo molt bé, i crec que això és essencial per estar en una escola com aquesta, sobretot el passar-s’ho bé.
Quin paper diries que ha tingut Terrassa en el teu recorregut esportiu?
Moltíssim. Fora de la moto, el 90% del meu temps el passo a Terrassa. O vaig amb moto o estic a Terrassa, és la meva vida. També he anat molt al CAR de Sant Cugat, però al final, Terrassa és casa: la Plaça Vella, anar a la Rasa amb les amigues... Per això sempre dic que em sento molt de Terrassa, perquè hi he fet molta vida, i per mi és casa.
Des del 2018 has estat sempre a la pugna pel Mundial. Com es viu estar tan a prop del títol durant tants anys i seguir fins a aconseguir-lo?
Amb molta paciència, constància i esforç. Sempre dic que cada resultat té el seu valor. Hi havia anys que potser un segon lloc no semblava tan bo, però per mi era gairebé una victòria. Els primers anys pràcticament no competia de tu a tu amb la primera, però el 2023 i el 2024 ja hi estava molt a prop. El 2024, de fet, va ser un any fantàstic, molt proper a guanyar. Sabia que algun dia arribaria, i així ha estat.
Diries que aquest 2025 has canviat alguna cosa per aconseguir finalment el títol, o és fruit d’un procés anterior?
És un cúmul de tot. El trial necessita molta experiència, i cada any en tinc més. Psicològicament, fa dos anys que treballo amb una psicòloga i he notat molta millora. Tècnicament també, i aquesta pretemporada he entrenat moltíssim. Mentalment m’he sentit més forta que mai, i físicament, com sempre, he estat a tope. Tot s’ha alineat: l’equip ha estat molt amb mi, i he tingut espònsors com Scorpa -la meva marca de moto- i Iati Seguros que han apostat per mi. Sense ells no estaria al nivell actual.
- Berta Abellan, premi Terrassenc de l'Any 2025
- Nebridi Aróztegui
Has guanyat el Mundial, però també l’Indoor i el Trial de les Nacions. Es podria dir que ho has fet tot, aquest any.
Sí, sí, per això dic que ha estat un any rodó. Estic molt satisfeta i superorgullosa. Crec que és un regal per a tota la gent que ha estat amb mi tots aquests anys, que ha apostat per mi i m’ha ajudat. Aquests títols també són mèrit seu.
Més enllà dels títols, quin diries que ha estat el moment més emocionant o significatiu de tot el teu camí fins aquí?
N’hi ha diversos. Recordo molt el 2018, quan vaig guanyar el meu primer Campionat d’Europa. Va ser el primer resultat realment important, i gràcies a l’espònsor “Ellas son de aquí” vaig poder competir-hi. A partir d’aquell moment vaig veure que, si feia bons resultats i trobava suport, podia preparar-me bé per guanyar més títols. Aquell punt em va motivar molt per seguir endavant, i tot i els alts i baixos, vaig voler continuar. També recordo molt l’últim dia del Mundial, que va ser espectacular.
Què significa per a tu el reconeixement de ser Terrassenca de l’Any?
És un orgull molt gran. Sempre he donat veu a Terrassa, i que ara la meva ciutat em reconegui tota una vida esportiva és un honor. Em vaig emocionar molt, i sobretot ho dedico a la meva família i, especialment, a la meva àvia, que sempre ha estat aquí, a Terrassa. Sé que estaria molt orgullosa.
És en ella en qui penses normalment quan guanyes?
Sí, gairebé sempre. És la que més m’ha ensenyat: valors, agraïment, no queixar-se... M’ha transmès moltíssim, i sempre la tinc present.
No és un guardó que s’acostumi a donar fàcilment a esportistes. El 2022 es va atorgar al patinador Llorenç Álvarez, però no és gaire habitual. Et fa posar en perspectiva la magnitud d’aquest reconeixement?
Sí, ho tenia present. I em va fer molta il·lusió el cas d’en Llorenç, perquè vam anar a la mateixa escola. Però és veritat que aquest premi va més enllà de l’esport i dels resultats. També s’ha de valorar l’esforç, la personalitat i la humilitat de cadascú. Per això estic tan orgullosa i agraïda: segur que ha estat pel gran any esportiu, però també pel camí recorregut i pel que intento fer per la ciutat, pel trial i per l’esport. I això s’agraeix molt.
Després d’un any tan intens, com s’afronta el futur?
Amb els mateixos objectius. No m’he parat encara a pensar exactament què faré, però tot seguirà igual. De cara al futur, tinc ganes de mirar una mica més enllà: m’agradaria obrir una escola de trial aquí a Terrassa i preparar-me per ser bombera.Ja tinc altres fites, però sempre continuaré competint i prioritzant la meva carrera com a pilot, fins que pugui.
Quin seria el teu missatge per a nens i nenes que vulguin dedicar-se a un esport que no és gaire popular?
Sempre dic el mateix: si ho proven i els agrada, que ho segueixin intentant. El trial és un esport minoritari i no és fàcil d’entrenar, perquè encara hi ha poques escoles. Per això m’agradaria obrir-ne una aquí, per donar més facilitats. Tot i així, n’hi ha algunes, com la de Sant Fost de Campsentelles o la de Piera, on últimament hi ha molta canalla. Cada cop hi ha més gent que s’hi apunta, i crec que la clau és aquesta: que a poc a poc sigui més conegut, i la gent no el vegi com una cosa estranya. A més, és un esport tranquil, que no fa mal a ningú i t’ensenya moltíssimes coses.
