En Marc Ferrer, historiador i bomber voluntari terrassenc va resultar ferit durant les tasques d’extinció de l’incendi a la Segarra del passat dimarts, 1 de juliol. El col·lapse del cobert d’una masia en flames, al municipi del Coscó, durant les tasques d’extinció li va provocar una afectació muscular a les cames. Es tracta de la masia on es van trobar les dues víctimes mortals que ha deixat l’incendi. Ferrer es troba casa, adolorit, però fora de perill.
Crònica d'una nit d'ensurt
El passat dimarts, al vespre, després d’una jornada intensa amb intervencions a la Mola i a Castellbisbal, en Marc Ferrer i el seu equip van rebre l’ordre de desplaçar-se cap a la Segarra, on un gran incendi ja havia calcinat centenars d’hectàrees. “En arribar a l’Urgell ja veiem la gran columna de fum”, relata. Eren les 19 hores quan, des del parc de bombers, es van dirigir al punt de trànsit establert pels Bombers a Guissona: la porta d’entrada a l’incendi, on es concentren els equips abans de ser distribuïts a les diverses zones afectades.
El seu comandament va assignar-los una actuació a una masia al municipi del Coscó. El camí fins allà va ser impactant. “La imatge era terrorífica”, recorda Ferrer, “plovia amb intensitat, feia molt vent, hi havia llamps per tot arreu i fins i tot algun tractor en flames”.
Cap a les nou del vespre van arribar a la masia, parcialment envoltada per foc. Un cobert adossat a l’edificació principal estava en flames. “Estàvem intentant extingir-lo des de fora, per evitar que el foc entrés dins la masia”. De sobte, el sostre del cobert va cedir. “No ens va ensorrar, però una de les bigues em va colpejar les cames”, explica.
En només vint minuts de feina, la situació va girar de forma dramàtica. Les condicions no acompanyaven. “El vent ens venia en contra, i l’aigua que llençàvem ens tornava. A més, érem només un vehicle i havíem de racionalitzar els recursos”. Amb les cames ferides i un dolor intens, Ferrer va intentar activar el botó d’emergència del seu equip, però no hi arribava. “Vaig començar a tremolar: estava mullat, adolorit i amb un bon ensurt”.
Sense visibilitat per la pols i les flames, va buscar el seu company, que va aparèixer pocs segons després, il·lès, i va alertar els altres bombers. Poc després, Ferrer va ser evacuat per l’equip i atès per un dispositiu sanitari de Bombers desplaçat a la zona. “Em van estabilitzar i calmar el dolor amb medicació. Encara que jo pensava que m’havia trencat el fèmur, ràpidament van descartar fractures”.
Una ambulància el va traslladar a l’Hospital de Lleida, on va arribar cap a mitjanit. Les radiografies van confirmar que no hi havia fractures, tot i que el van deixar en observació per assegurar-se’n. A les nou del matí següent va rebre l’alta mèdica.
Després d’una nova revisió a la Mútua que cobreix els bombers voluntaris, va tornar a casa, a Terrassa. El diagnòstic és una afectació muscular als dos quàdriceps. Li han receptat antiinflamatoris i analgèsics, i es recupera amb crosses, encara sense poder caminar.
Enmig de la incertesa i el dolor, en Marc va voler donar un senyal de tranquil·litat a la seva família. “A l’ambulància vaig enviar una foto somrient a la meva dona i a la meva germana, abans d’explicar-los què havia passat i que anava a l’Hospital”. Un gest senzill però revelador de la seva fortalesa.
L’incendi, que va arrasar un total de 6.500 hectàrees, va deixar dues víctimes mortals. Ferrer, tot i la seva lesió, es considera afortunat. I amb la serenitat pròpia d’un professional amb vocació, ja pensa a recuperar-se del tot per tornar a estar a punt quan calgui.
