Són quelcom més que “A bailar, a bailar”. Parlem amb Carlos Ruiz, component de Cantores de Híspalis, juntament amb Juan Luis Calceteiro, Diego Benjumea i Álex Hernández. Aquest diumenge, 6 de juliol, actuen a la plaça Nova de Terrassa, a partir de les 23 hores.
I pensar que Cantores de Híspalis va néixer com a grup de cançó protesta... En efecte, va néixer com a tal, com hi havia d’altres en aquella època de la primera transició. Existien grups com Jarcha, i cantaores com Manuel Gerena. Hi havia música contra les imposicions. Però el grup va creure que, amb la consolidació de la democràcia, aquest espai quedava esmenat. Va fer un disc de sevillanes i la companyia Hispavox els va fitxar. En aquella època, els membres del grup actuaven com a tunos a Suïssa...
El febrer del 2002 va morir Pascual González, ànima del grup. S’ha recuperat Cantores de Híspalis del cop? El record del Pascual sempre el portem dins. Jo em fico cada dia en la pell del meu compare Pascual, però cal seguir endavant.
Com ha evolucionat el grup? Els temps canvien i adoptem fórmules que abans no teníem en compte, com determinades col·laboracions en discos o fórmules per evitar paraules ja saturades. Busquem autors que aportin frescor al gènere.
Preparats pel 50è aniversari que celebren l’any vinent? Amb aquest esdeveniment estem com quatre xavals que gravaran el seu primer disc. I tenim molts projectes al cap.
Quan vas entrar a formar part de Cantores de Híspalis? Vaig entrar al grup al setembre de 1989. Ha plogut molt des de llavors. Dos dels membres del grup van tenir un problema amb la discogràfica, van sortir, i Pascual i Juani (Juan Luis Calceteiro) van haver de fitxar dues persones, el meu germà Mario i jo. El meu germà, per motius professionals, va acabar deixant Cantores i jo segueixo aquí, defensant el grup aferrissadament.
- Cantores de Híspalis es va fundar l`any 1976
Com vas entrar tu en el grup? Estudiàvem als Salesianos de Triana i vam formar un grup, Alquibira, que va progressar, i el Pascual ens va produir el segon disc. Teníem el somni de ser com ells, com el nostre referent, Cantores de Híspalis. I ves per on...
"A Catalunya l’anomenem, amb afecte, la novena província"
Com pots definit Cantores? És una marca associada a un grup de folklore i, humilment, crec que és el màxim referent nacional de les sevillanes. Van ser els responsables de posar aquest gènere en el lloc on ningú l’havia posat. Han portat per bandera la idiosincràsia de Sevilla i Andalusia.
I enarboren la bandera ara a Terrassa... El grup sempre ha estat molt vinculat als andalusos que viuen a Catalunya i sabem que al concert de Terrassa hi haurà molts andalusos, i fills d’andalusos, que voldran reviure els seus records, les seves festes. Fa molt que no anem a Barcelona. Quan la trepitgem, rebem un afecte massiu, especial, de molts que senten nostàlgia del seu poble. A Catalunya l’anomenem, amb afecte, la novena província.
Quin acompanyament musical porten els quatre integrants de Cantores de Híspalis ara mateix? Tenim un trio de metall, un baixista, una guitarra elèctrica, un bateria i percussió, sota la direcció de José Enrique de la Vega. Al José Enrique li diem “el cinquè cantor de Híspalis”.
Què pot esperar el públic de Terrassa del vostre concert a la plaça Nova? Crec que gaudireu molt amb temes dels quals molts ni s’en recordaran. Tenim una discografia molt extensa i en algun tram del concert agrupem temes en popurri i veiem com la gent es va sorprenent. Hem d’agrupar temes perquè si cantem completes totes les sevillanes d’èxit, el recital podria durar cinc hores.
