Carnisseria M. Torrent: "Costa una mica trobar relleu perquè ara ningú vol treballar en dissabte”

L’arribada d’aquesta nissaga a Terrassa respon a una necessitat purament industrial del segle passat. Un fabricant de la ciutat va demanar a un conegut de Roda de Ter que obrís una botiga a Terrassa perquè els seus treballadors poguessin comprar menjar al barri de Can Palet sense haver de baixar al centre i pagar els antics impostos de consum, els anomenats burots. Aquest conegut era el rebesavi de l’actual propietari. Ell no es va decidir a fer el pas, però el seu fill, el besavi del Ramon, que es deia Pau Targarona, sí que ho va fer, obrint botiga a Can Palet i, posteriorment, parada al mercat de la Plaça Vella. La història de la carnisseria s’entrellaça amb la del Mercat de la Independència des de la seva inauguració el 1908. El besavi va morir just en aquell moment fundacional. Va ser la seva vídua qui, amb un esforç titànic, va agafar dues parades, una per a cadascuna de les seves filles. Però la figura que realment marcaria l’ADN de l’establiment seria Mari Torrent Targarona, la mare del Ramon. “La meva mare va quedar òrfena als dos anys, i els seus germans grans li van aguantar la parada fins que en va tenir catorze”, explica Ramon Ricart Torrent. Des d’aquella adolescència fins als 70 anys, la Mari va ser l’ànima del negoci, servint al peu del canó tota una vida. Avui, el Ramon manté viu aquest llegat centenari, tot i que mira al futur amb realisme. A diferència de les generacions anteriors, el relleu no està garantit. “Al principi no pinta que hi hagi continuïtat; els fills treballen a fora, costa una mica perquè ara ningú vol treballar en dissabte”. Una realitat que posa en valor, encara més, la resistència d’aquests taulells centenaris.